Jaume Piquer i Soler

(Barcelona , 1903 — ? , ?)

Director de fotografia.

Vida

Començà a treballar com a operador a la productora Gaumont i dirigí a l’Estat espanyol les seves Gaumont Actualités entre el 1924 i el 1929. En diverses ocasions es desplaçà a París per treballar en els seus estudis, on es rodà La princesa d’opereta (La Princesse aux clowns 1924, André Hugon). Col·laborà amb Pierre Colombier i Maurice Champreux, amb qui filmà el film sonor En el País Vasco (1930, Au Pays des basques), entre d’altres. A Barcelona fou operador de la majoria de films dels Lepanto, estudis fundats el 1934 pel productor i distribuïdor francès Enrique Huet, director de la sucursal Gaumont a Barcelona. Durant la guerra civil hi continuà treballant i feu de càmera a Sierra de Teruel (L’Espoir, 1938-39, André Malraux). El 1943 abandonà els Lepanto i marxà a Emisora Films, que el feu responsable dels seus estudis, els Diagonal, on il·luminà cinc títols d’Ignasi F. Iquino, com ara Viviendo al revés, Fin de curso i Turbante blanco del 1943; i Hombres sin honor del 1944. El 1949-50 feu Érase una vez. . . (La Cenicienta) (Josep Escobar), un dels primers films d’animació fets en Cinefotocolor i en el qual col·laborà amb Alexandre Cirici i Pellicer com a director artístic, Jaime Ferrater com a director de les preses directes i Manuel Díaz com a fotògraf dels dibuixos. Dos anys més tard realitzà el seu últim treball, Perseguidos (1952, José Luis Gamboa).

Altres films

1927 La tía Ramona, N.Winter.

1928 La última cita, N.Winter.

1929 La España de hoy, F.Gargallo (llargmetratge semidocumental).

1934 El tren de las 8,47, R.Chevalier.

1949 La casa de las sonrisas, A.Ulloa.

1950 La ley del mar, M.Iglesias.