S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest. També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins. A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu col·laborador des d’aquell moment. Més endavant, i malgrat la crisi del sector provocada per la generalització de la televisió i el vídeo, es dedicà a reconvertir vells locals en modernes multisales i també a la distribució. El 1976, amb F. Mas i Pere Balañà i Forts, participà en la fundació de Rex Films i Super Films. D’altra banda, des del 1974 presidí, gairebé ininterrompudament, el Gremi Provincial d’Empresaris de Cinema de Barcelona. El 1984, amb altres empresaris de la província de Barcelona, fundà l’Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica, que presidí fins a la seva mort. Durant aquesta etapa, treballant al costat de Francisco García Bascuñana, amplià la participació en el negoci amb noves sales en centres comercials i de lleure a Cornellà, Gavà i Manresa. Durant vint anys fou membre del ple de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació, com a representant del sector cinematogràfic. En morir, el negoci passà a ser dirigit pels seus fills Camil i Jaume Tarrazón i Rodon.