Joan Alberto i Soler

(Barcelona, 1919 — Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà, 1993)

Escenògraf.

Vida

Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea: Marianela (1940) i Héroe a la fuerza (1941), ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina (1940, Eusebio Fernández Ardavín). Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting, o pintat sobre vidre. El 1944 fou contractat per Ignasi F.Iquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras... (1948, Luis B.Arroyo), en col·laboració amb Fernando Mignoni, i als 23 llargs d’Iquino que decorà, entre els quals destaquen: ¡Culpable! (1945); Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario (1945); Aquel viejo molino (1946) i Noche sin cielo (1947).També dirigí el film Juanillo, papá y mamá (1956), amb Juli Salvador; i ambientà la majoria de films d’Antonio Isasi-Isasmendi, entre els quals destaquen Rapsodia de sangre (1957); Diego Corrientes (1959); Sentencia contra una mujer (1960) i La mentira tiene cabellos rojos (1960). Entrà dins l’òrbita de Producciones Cinematográficas Balcázar, on treballà amb directors com Tulio Demicheli: Charleston (1959) i Juli Coll: Los cuervos (1961). El 1964, per a substituir els estudis Orphea, cremats dos anys abans, se li encarregà el disseny d’un poblat de l’oest, construït a Esplugues de Llobregat, al costat dels estudis Balcázar, i que constava de tres zones: la de l’oest miner, amb cases de fusta; la moderna, amb cases de pedra, i l’ambient mexicà. L’estrenà Alfonso Balcázar amb Pistoleros del Oeste (1964). J. Alberto, ajudat per Enric Garriga i Marot (Barcelona 1916), hi escenografià incomptables coproduccions espagueti-westerns o d’acció com Una pistola para Ringo (1965, Duccio Tessari); Las Vegas, 500 millones (1967, A.Isasi-Isasmendi), amb la col·laboració de Toni Cortés, premi del SNE; El ruble de dues cares (Le rouble à deux faces, 1968, Étienne Perier); Los piratas de Malasia (I pirati della Malesia, 1964, Umberto Lenzi) o El salvaje Kurdistán (Durchs Wilde Kurdistan, 1966, Franz J.Gottlieb). El 1965 decorà 15 obres, i l’any següent, 18. També ambientà títols independents, com Palabras de amor (1968, Antoni Ribas) o Liberxina 90 (1970, Carles Duran). Després, la seva carrera decaigué: el 1976 només firmà un títol, El pobrecito Draculín (Joan Fortuny), i el 1983 un altre, Una rosa al viento (Miquel Iglesias). També realitzà tres curts: El valle de los príncipes (1968), Antología del baile español: Asturias y Granada i Antología del baile español: Córdoba y Cataluña (ambdós del 1971). Deixà el món del cinema per motius de salut i es dedicà a la pintura.

Altres films

1951 Duda, J.Salvador.

1957 Distrito Quinto, J.Coll.

1959 A sangre fría, J.Bosch.

1961 Cerca de las estrellas, C.F.Ardavín.

1962 Los Tarantos, F.Rovira i Beleta.

1972 La novia ensangrentada, V.Aranda; "Horror Story" (ídem v.o.), M.Esteba.