Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do. També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué. Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo (1956, Jesús Pascual), la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear. Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles (1963-70), que fotografià juntament amb Luis Cuadrado i Juan Julio Baena. Aquest fou el seu primer contacte amb l’Escola de Barcelona, a la qual aportà (juntament amb el veterà director de fotografia Aurelio G.Larraya) una estètica i un formalisme esnobs i elitistes, mitjançant recursos com l’ús de la llum rebotada. Aquesta tècnica fou aplicada de nou per Amorós al curt Circles (1965, Ricard Bofill) i als llargs Dante no es únicamente severo (1967, J.Esteva i Joaquim Jordà) i Después del diluvio (1968, J.Esteva). El 1972 deixà el món del cinema i muntà una agència publicitària amb el seu germà i Oriol Regàs. Deu anys després tornà a treballar, instal·lat a Madrid, com a segon operador en Asesinato en el Comité Central (1981, Vicente Aranda) i Hablamos esta noche (1982, Pilar Miró). Ha destacat en l’ambientació del film històric Esquilache (1988, Josefina Molina) i ha il·luminat la majoria de les darreres pel·lícules dels directors V.Aranda i Manuel Gómez Pereira. També ha realitzat la fotografia de programes televisius, com l’episodi "El caso del cadáver descuartizado", de la sèrie La huella del crimen (1984, Ricardo Franco), l’episodi "La mujer infiel", de La mujer de tu vida (1989, José Luis García Sánchez), i la sèrie Los jinetes del alba (1990, V.Aranda).
1967 Cada vez que..., C.Duran; L’aprenent de clown (El aprendiz de clown), M.Esteba.
1969-70 Esquizo, R.Bofill i Taller de Arquitectura (exp.).
1970 Liberxina 90, C.Duran.
1983 Fanny "Pelopaja", V.Aranda.
1984 Padre nuestro, F.Regueiro.
1986 El año de las luces, F.Trueba; Dragon Rapide, J.Camino.
1988 Diario de invierno, F.Regueiro.
1990 Yo soy ésa, L.Sanz.
1991 Cómo ser mujer y no morir en el intento, A.Belén.
1993 El amante bilingüe, V.Aranda.
1995 El amor perjudica seriamente la salud, M.Gómez Pereira.
1996 Pon un hombre en tu vida, E.Lesmes.
1998 Cha-cha-cha, A.del Real.
2000 Desafinado, M.Gómez Pereira.
2001 La soledad era esto, S.Renán.
2002 Esta noche, no, Á.Sáenz de Heredia.
2004 María querida, J.L.García Sánchez.
HEREDERO, C.F.: "Juan Amorós. La resposabilidad del cameraman", El lenguaje de la luz. Entrevistas con directores de fotografía del cine español. Festival de Cine de Alcalá de Henares 1994, p. 111-153.