Fill de família modesta, començà comprant rotlles de pel·lícules a metres, que més o menys ben empalmats anà llogant pels pobles en bicicleta. A divuit anys inicià l’adquisició de films enters, d’on nasqué el Programa Arajol, una petita distribuïdora que amb el temps es convertí en Exclusivas Arajol (c/Aragó), que aviat obrí oficines a Madrid, València i Bilbao. Durant la guerra civil, un comitè de treballadors es feu càrrec del negoci. Després d’aquesta, i amb la col·laboració d’Enrique de Castro, Josep Piñot i Josep Tendas i Riera, es dedicà a contratipar curts de Charles Chaplin, Larry Semon i Stan Laurel, entre d’altres, que oferí comentats per Francisco Ramos de Castro (1890 - 1963), periodista, autor teatral i guionista cinematogràfic, i per Pedro Llabrés. L’èxit d’aquesta sèrie, anomenada Celuloide rancio, fou considerable, i fou seguida per d’altres com: Estrellas de ayer; La sal y salero de 1920 o Lo que el tiempo nos dejó. Arajol es convertí en un veritable especialista en la recuperació i la manipulació de cel·luloide vell, i convertí fins i tot films muts en sonors. Aquest fou el cas de Vida, passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist (La Vie et la Passion de Jésus-Christ, Maître, 1907; 2a versió del film de Ferdinand Zecca i Lucien Nonguet, 1902-05); Agustina de Aragón (1928, Florián Rey) i molts dels protagonitzats per les grans estrelles del cinema mut: Eddie Polo, Maciste, Richard Talmadge, etc. Comprà el material de les instal·lacions Fono Barcelona (1943-52) per a muntar a casa seva –Molins de Rei– els Estudios Hispania, dirigits per Jordi Sangenís i Salvadó, a través dels quals dugué a terme la sonorització i el doblatge de diversos títols propis i aliens. També abordà la producció convencional: El castillo de las bofetadas (1945, J. De Orazal); Veraneo en España i Heredero en apuros (1955), ambdós de Miquel Iglesias. Però l’èxit no l’acompanyà, com tampoc no l’assolí en la realització d’Archivo Cinematográfico 1 i Archivo Cinematográfico 2, llargs concebuts com a recull d’escenes d’obres significatives de la història del cinema, des de Méliès fins a la dècada del 1930. Un antic empleat de la casa, Antoni Herrera i Poyano, escriví Vida, passió i mort del senyor Arajol (inèdita).