Vida
S’afeccionà al cinema quan tenia quatre anys assistint a sessions del seu poble. A disset anys, en plena guerra civil, s’incorporà a l’exèrcit republicà. Acabada la guerra passà pel camp de concentració de Septfonds, Argelers, i s’exilià a Montpeller, on cursà la carrera de filosofia i lletres (1940-42). A París conegué el líder socialista Josep Pallach, amb qui intentà reorganitzar la resistència a Barcelona (1942-49). Corresponsal de premsa hispanoamericana, estudià a l’Institut de Filmologia amb Georges Sadoul i Gilbert Cohen-Seat, i conegué María Casares i altres persones que l’introduïren en el món del cinema. Treballà al Centre Europeu de l’Empresa Pública (Brussel·les) dins el Moviment Europeu que, a través de l’Oficina Cinematogràfica Europea, s’abocava a la defensa del cinema fet a Europa i era una alternativa a les coproduccions. Hi dirigí el seu primer documental, Jeunesse européenne (1952), a més d’altres cintes, i es guanyà un renom treballant també per a la televisió. Feu de coproductor amb Caroni Films en el llarg documental veneçolà Araya (1958, Margot Benacerraf), premi ex aequo de la crítica al Festival de Canes i primer premi de la Comissió Tècnica del Cinema Francès per la fotografia. Després excel·lí rodant el llarg semidocumental Ils on tué Jaurès (1961-63), en què explica l’asassinat el 1914 del líder socialista francès Jean Jaurès. A partir del 1963 treballà en el film Les Deux Geants (1917-63), sobre la història paral·lela dels EUA i l’URSS, escrita a partir de llibres de Louis Aragon i André Maurois, que al cap dels anys acabà essent la sèrie EUA-URSS, el gran duel (1917-91) (1991, Jean Labib, sis capítols), que comptà amb la seva assessoria. Amb Henri Charrière Papillon, escriví el guió i participà en la producció de Popsy Pop contra Papillon (1971, Jean Herman). El seu film més conegut és el llarg intitulat El món de Pau Casals. Cent anys d’història de Catalunya (1971-73). Intentà de fundar l’empresa Andorra Produccions (1968) i de dur a terme projectes de guions sobre Salvador Dalí, els Fets de Prats de Molló, Francesc Macià o tres dies de la República Catalana, entre d’altres, però cap d’aquests no reeixí.
Altres films
1952 Vienne 52 (curtmetratge documental).
1955 La Flamme de la brique (curtmetratge documental).
1956 Images romanes (curtmetratge documental).
1958 Votre vie en dépend (curtmetratge documental).
1959 Proximité lointaine (curtmetratge documental).
Bibliografia
PORTER, M.: "Avui", 13.11.1976, 7.08.1977 i 3.11.1977.