Joan Capri

Joan Camprubí i Alemany

(Barcelona , 1917 — Barcelona , 2000)

Actor.

Vida

Format en el teatre amateur, es convertí en un autèntic mite mediàtic català. Debutà com a professional al teatre Romea en la comèdia Colombe (Jean Anouilh). Feu el seu primer paper als escenaris el 1957 en Glòria i Amadeu, Societat Limitada (Josep Maria Poblet). La seva popularitat augmentà amb títols com ara Romeu de 5 a 9 (1957, Lluís Elias i Valentí Moragues); El llibertí (1958, Aldo De Benedetti); Pum, pum i el va matar (Antonio de Armenteras); El nas d’en Cyrano (Lluís Tejedor); Ai, Joan, que descarriles (Salvador Bonavia); Que vagi de gust, senyor comissari (1962, Gilbert Laporte), etc. Josep Maria de Sagarra li feu adaptacions a mida com L’avar de Molière i El matrimoni de Gogol, estrenades, respectivament, com El senyor Perramon (1960) i El fiscal Recasens (1963). El 1976 interpretà un memorable Don Juan Tenorio i el 1978 La reina ha relliscat, les dues al costat de Mary Santpere. Al cinema debutà com a secundari en films com: Concierto mágico (1952) i Vuelo 971 (1953), ambdós de Rafael J. Salvia; Zalacaín el Aventurero (1954) i Cañas i barro (1954), tots dos de Juan de Orduña; El fugitivo de Amberes (1954) i Un tesoro en el cielo (1956), ambdós de Miquel Iglesias; Juventud a la intemperie (1961, Ignasi F. Iquino) i Los felices 60 (1963, Jaime Camino). Com a protagonista, s’estrenà el 1968 amb En Baldiri de la Costa (Josep Maria Font i Espina), segons l’obra de J. Muntañola, i posteriorment, L’advocat, el batlle i el notari (1968-69, J. M. Font i Espina) i el curt Taxi (1980, Simó Fàbregas). El 1965 començà la seva aventura radiofònica amb l’espai "Capri-exprés" dins del programa Radioscope de Salvador Escamilla. Entre el 1962 i el 1972 gravà 40 monòlegs, a partir d’obres pròpies o d’escriptors com J. M. de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Valentí Castanys i Joaquim Muntañola. El circuit català de TVE incrementà la seva popularitat amb sèries com Doctor Caparrós, medicina general (1979-80) i Doctor Caparrós, metge de poble (1981-82), escrites a la seva mida per Jaume Ministral i Masià; el 1990 feu Amb l’aigua al coll (TVC), estructurada a base de monòlegs. El 1982 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Altres films

1954 El padre Pitillo, J. de Orduña; Sucedió en mi aldea, A.Santillán.

1956 Avenida de Roma, 66, J.Xiol; Juanillo, papá y mamá, J.Salvador.

1957 El azar se diverte, J.Pascual.

1961 Los castigadores, A.Balcázar.

Bibliografia

ESCAMILLA, D. i ROSALES, E.: Capri, t’estimem. Columna Edicions, Barcelona 1998.

PLA, J.: "Joan Capri", Homenots, 4a sèrie. O.C. vol. 29. Destino, Barcelona 1975.

POBLET, J.M.: Joan Capri. Alcides, Barcelona 1964.

SOTORRA, A.: Joan Capri. La vida és un serial, "Avui diumenge", 28.12.1997, p. 20-24.