Vida
Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer. La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932. Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli. Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’El paraíso recobrado (1935, Xavier Güell) a Manolenka (1939, Pedro Puche). La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la banda sonora de Doce horas de vida (Francesc Rovira i Beleta). El 1949 escriví l’himne per a cobla del FC Barcelona, "Barcelona sempre avant". A la dècada del 1950 fou secretari del Montepío de Maestros Directores y Concertadores de Barcelona i conseller de la SGAE. Al final de la dècada, deixà la composició cinematogràfica a favor de la tasca acadèmica –catedràtic de piano (1942), catedràtic de repertori de cant al Conservatori del Liceu i sotsdirector del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1967)– i de la composició de teatre líric (com les sarsueles Romanza húngara, Mambrú se fue a la guerra i Embajada en peligro), la cançó lleugera i les sardanes. Col·laborà a Ràdio Barcelona.
Altres films
1937 Barrios bajos, P.Puche.
1937-38 ¡No quiero... no quiero!, F.Elías.
1950 El final de una leyenda, R.Gascón; La honradez de la cerradura, L.Escobar; Luna de sangre, F.Rovira i Beleta.
1951 Catalina de Inglaterra, A.Ruiz-Castillo.
1953 Once pares de botas, F.Rovira i Beleta.
1954 Elena, J.Pascual.
1956 Manos sucias, J.A. de la Loma.