Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau. S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa. Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista. A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA. Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical. De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas (1929, Josep Amich i Bert, Amichatis). Durant les dècades del 1940 i el 1950 es feu popular per la seva música ballable ("Arrullo de amor", "Pupupidu" o "Sin ti") i les seves sardanes. S’inicià en la composició cinematogràfica el 1940, amb el curt de Miquel Iglesias, Música, muchachos, i amb el llarg de Francesc Gibert, Melodías prohibidas (1942), en què demostrà el seu gust pel jazz i els temes de regust nord-americà. Durant la dècada del 1940 fou un dels compositors d’Emisora Films amb Ramon Ferrés en les produccions dirigides per Ignasi F. Iquino. D’aquesta època, destacà molt en particular la banda sonora de La niña de Luzmela (1949, Ricard Gascón). Es mantingué actiu fins a la mort, i el seu últim treball va ser per a ¿Quién soy yo? (1969, Ramon Fernández). Al llarg de la seva carrera signà gairebé un centenar de bandes sonores, la majoria dins l’àmbit del cinema fet a Catalunya.
1942 Boda accidentada, I.F.Iquino; Se ha perdido un cadáver, J.Gaspar.
1943 Viviendo al revés, I.F.Iquino.
1944 Ángela es así, R.Quadreny; Turbante blanco, I.F.Iquino (amb R.Ferrés).
1945 El viajero del Clipper, G.Delgràs.
1948 "Don Joan de Serrallonga" (Don Juan de Serrallonga), R.Gascon (en català, 1985).
1954 El fugitivo de Amberes, M.Iglesias.
1960 La mentira tiene cabellos rojos, A.Isasi-Isasmendi.
1962 Vamos a contar mentiras, A.Isasi-Isasmendi.
1964 ¡Arriba las mujeres!, J.Salvador.
1965 Estambul 65, A.Isasi-Isasmendi.
1967-68 Elisabet (Elisabeth), A.Martí (en català, 1981).
1968 En Baldiri de la costa, J.M.Font i Espina.