A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema. Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes (1934), amb l’ajuda del seu principal col·laborador a partir de llavors, Armand Seville. Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces (1935). Durant la guerra i la primera postguerra, col·laborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de Cinematografia (1937-40). A partir de la dècada del 1940 feu els curts Caballeros del mar (1940) i El valle blanco (1941); coproduí i dirigí el seu primer llarg Legión de héroes (1942); i rodà diversos documentals, fins que es professionalitzà amb cintes de gènere, com la primera que rodà, Unas páginas en negro (1949). En molts d’aquests treballs també s’encarregà de la fotografia i participà en la producció. A la dècada del 1960 residí a Puerto Rico, on feu El otro camino (1960) i Palmer ha muerto (1962), a més de treballar per a la televisió. Quan tornà continuà la seva carrera com a operador en cap i director de films de terror fantàstic amb la seva marca Star Films Ediciones Cinematográficas o amb Producciones Miguel Mezquiriz de Madrid. El seu fill Joan Fortuny i Tafaner regentà durant uns quants anys la marca Euro Films, si bé després es dedicà al muntatge i a la producció i direcció videogràfica (Centenari del F. C. Barcelona, 1998; Antoni Gaudí, 2002). El seu cosí és el director de fotografia i restaurador fílmic Joan Mariné.
1952 Huyendo de sí mismo.
1954 El rey de la carretera.
1955 La melodía misteriosa.
1956 Delincuentes.
1958 Te doy mi vida.
1959 Aventuras de Taxi Key (un ep.).
1974 Las ratas no duermen de noche.
1976 El pobrecito Draculín.