Vida
Llicenciat en dret, d’estudiant participà en un Comitè de Cinema que rodà amb Pathé Baby un únic Noticiari Universitari (1935). Aviat s’inicià en la crítica cinematogràfica col·laborant en publicacions com "Balmes" (1934), "Información Cinematográfica" (1936), "Alerta" (1942), "Destino" (com a segon d’Àngel Zúñiga), "Cinema" (1946-48), "El cine americano" (1948), de la qual també fou director artístic, "Imágenes" (1945-61), "Revista. Semanario de información, artes y letras" (1952-71), "Arte Nuevo. Revista cinematográfica" (1958), "Objetivo" (1953-55), "Ensayos de cine" (1964), "Imagen y Sonido" (1963-75), "Eikonos" (1975-78), "Fotogramas", en què feu col·laboracions esporàdiques i on publicà el text ¡La caja idiota al alcance de todos los españoles! (10 de juny de 1977), i "La Vanguardia Española", en l’època d’Horacio Sáenz Guerrero. Crític independent i rigorós, està considerat una ploma irreductible i seriosa, sempre en defensa dels valors ètics i estètics del fet cinematogràfic, estil que després ha aplicat encara més als continguts televisius ("Tele-exprés", "El Correo Catalán", "Serra d’Or"). També exercí de redactor literari de publicitat en diferents distribuïdores barcelonines. Paral·lelament, des de mitjan dècada del 1940 fundà i dirigí diversos cineclubs, com el que promogué la revista "Cinema", que després del tancament d’aquesta publicació continuà la seva activitat en diversos locals de Barcelona i d’altres ciutats; el de l’Institut Italià de Cultura fins a mitjan de la dècada del 1950; i el del Foment de les Arts Decoratives (1957-75). També instituí la Setmana del Nuevo Cine Español de Molins de Rei (1964-69), una manifestació pionera; i creà i dirigí els dos primers Festivals de Castelldefels (final de la dècada del 1950) de teatre, música i dansa. Com a assagista publicà una monografia sobre el cine Coliseum de Barcelona (1948) amb motiu del seu 25è aniversari; un estudi sobre la comèdia en el cinema espanyol (1955); un treball sobre la necessitat de crear a Barcelona una Secció de Cinematografia Catalana (1957); un resum sobre la història del cinema espanyol (1966), i un altre sobre el cinema català (1983). Abocat de ple a l’estudi dels pioners de la cinematografia a Catalunya, publicà un opuscle sobre Francisco Elías (1976) i sengles volums sobre Fructuós Gelabert (1989) i els germans Baños (1996), fruit d’anys de coneixença personal i de recerca historiogràfica de primer ordre. Com a cineasta amateur,la seva obra es concreta en sis documentals de creació: Linterna Mágica (1952), que participà en el concurs de la UNICA celebrat a Lisboa el 1954; Si la Rambla pudiera hablar. . . (1953), premi de Cinematografia Ciutat de Barcelona 1954; Josep Maria de Sucre (1964), guardonat a Salern; Las manos de Pons Cirac (1965); El mundo de Fructuoso Gelabert (1968; en català, 1973 per a TV), i L’últim pioner (Ramon de Baños) (1971), amb Jordi Vall i Escriu. Tot això a banda de cintes d’encàrrec de caràcter publicitari o industrial, com Todos teníamos 25 años o Projecte 68. Per a TVE a Catalunya dirigí i presentà la sèrie Una història del cinema a Catalunya (Els pioners: 1896-1931) (1979-80, 12 ep.) i el programa "Visual", dedicat al món de la imatge: fotografia, televisió, vídeo, còmic (1982). Ha estat guardonat amb el premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 per la seva labor d’investigació sobre el cinema primitiu a Catalunya i amb el Sant Jordi de Cinematografia 1998 a la persona que més s’ha distingit per la seva aportació al fet cinematogràfic, per la seva tasca d’investigador, historiador i documentalista.
Bibliografia
"Joan Francesc de Lasa", La memòria crítica. Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics, Barcelona 1997, p. 21-32.
PERUCHO, J.: Joan Francesc de Lasa, "Avui Cultura", 01.08.1996, p. XII.
SIMÓ, I.-C.: L’art de saber veure televisió, "Canigó", núm. 636, 1979, p. 6-7.
TORRAS, J.: Una glossa d’un deixeble, "Cinematògraf", vol. 3, 1986, p. 413-443.