Vida
Durant la dècada del 1940 s’inicià com a ajudant de muntatge, principalment a la productora Emisora Films. A partir del 1948 fou successivament contractat pels estudis de doblatge Fono Barcelona, per la productora Estela Films i la nova empresa d’Ignasi F. Iquino, on debutà com a muntador en cap amb Camino cortado (1955). Després treballà amb Antonio Santillán (Cuatro en la frontera, 1956-57); Antoni Momplet (Julia y el celacanto, 1959); Josep Maria Forn (¿Pena de muerte?, 1961 i Los culpables, 1962); Francesc Rovira i Beleta (Los atracadores, 1961); Armand Moreno (Maria Rosa, 1964) i José Antonio de la Loma (Vivir un largo invierno, 1964). Mentre preparava el seu debut com a realitzador s’apropà a l’Escola de Barcelona, i després d’empalmar Raimon (1965, curtmetratge documental , Carles Duran), Noche de vino tinto (1965-66, José María Nunes) i Mañana será otro día (Jaime Camino, 1967) morí de manera fulminant durant el muntatge de Dante no es únicamente severo (1967, Jacinto Esteva i Joaquim Jordà); C. Duran li dedicà Cada vez que. . . (1967).
Bibliografia
MUÑOZ SUAY, R.: La muerte de un segundo, "Fotogramas", núm. 961, 1967.