Vida
El 1905 s’inicià en el món del cinema com a representant a Barce-lona de les produccions dels germans Cuesta de València. El 1908 fou contratat per Films Barcelona, gràcies a la insistència del nou cap de l’Empresa Diorama, Josep Maria Bosch. El primer film que dirigí fou l’adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà Maria Rosa (1908); després en filmà una nova versió, Lucha de corazones (1913). En tots dos films col·laborà el pioner Gelabert. Durant el període 1906-14 a València treballà per a Films Cuesta, on dirigí argumentals com ara Los siete niños de Écija o Los bandidos de Sierra Morena (1910) o El lobo de la sierra (1912), i la Corrida de toros con Joselito y Belmonte (1914). El 1914 fou un dels impulsors del trust distribuïdor Catalonia Film, creat amb la finalitat d’emparar les petites productores: Films Cuesta, Films Barcelona, Solá y Peña i Tibidabo Films. Per a la Tibidabo dirigí almenys un títol, La herencia de la culpa (1914), que investigacions posteriors de Palmira González han demostrat que no és la segona versió d’Amor que mata (1909, F. Gelabert), sinó un film totalment diferent. El 1915 fou contractat per la Condal Films, per a la qual realitzà tres cintes: dos melodrames que serviren de llançament al món del cinema de la ballarina Tórtola Valencia, Pacto de lágrimas (1915) i Pasionaria (1915); i una tercera que ha estat considerada el primer serial barceloní El signo de la tribu (tres ep.), amb la col·laboració de Joan Solà i Mestres. Després, s’incorporà a la Hispano Films contractat per Albert Marro, i ambdós realitzaren Los misterios de Barcelona (1915-16). Deixà provisionalment la direcció per dedicar-se a la distribució i a col·laborar en l’ambiciós projecte de Gelabert, la Boreal Films, de la qual en fou agent comercial el 1917. El 1918 Solà-Mestres el contractà per a la Studio Films com a realitzador de films d’episodis. Durant dos anys rodà sis títols amb 72 episodis, els primers dels quals s’estrenaren a l’octubre del 1918: Codicia i Mefisto (de 14 i 12 episodis, respectivament), que rellançaren la productora en un moment de crisi. El 1919 li fou encarregada la direcció d’El Botón de fuego (10 episodis) i Las Máscaras Negras (6 capítols), ambdós d’aventures. Tot i els esforços, aquests dos títols marcaren la davallada definitiva de la firma. L’últim intent de rehabilitació fou la contractació el 1919 d’Aureli Sidney, amb qui compartí el 1920 la direcció de ¡Mátame! i El león. També realitzà documentals i reportatges per a la "Revista Studio". Després distribuí, a través d’Exclusivas Codina-Gelabert, el film de F. Gelabert La puntaire (1928), darrer títol del pioner. Fins a la seva mort es mantingué en actiu, encara que sense sort. Malgrat que poc reconegut, fou un director molt sol·licitat per la seva qualitat i professionalitat, la qual vingué marcada per una visió intel·ligent i moderna del cinema, una agilitat narrativa, el realisme i una habilitat especial com a director d’actors.
Altres films
1906 El ciego de la aldea (CM).
1908 El pastorcito del torrente (CM).
1910 La lucha por la divisa.
1912 Amor de bestia; La barrera nº 13.
1913 El tonto de la huerta.
1914 El Caín moderno; El signo de la cruz.
1918 El protegido de Satán.
1919 La dama duende (sis ep.); El otro, amb E.Zamacois.
Bibliografia
"Arte y Cinematografía", núm. 400, 1936; núm. 409, 1936.
GONZÁLEZ LÓPEZ, P.: "Lucha de corazones", "Secuencias", núm. 7, 1997. p. 15-17.
LASA, J.F. DE: El món de Fructuós Gelabert. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988.