Vida
A partir del 1904 feu estades a Europa, sobretot a París. Bon dibuixant, exposà els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines. S’incorporà al taller de l’escenògraf Salvador Alarma i realitzà escenografies per al cinema, com les de Terra baixa (1907, Fructuós Gelabert) i Guzmán el Bueno (1909, F. Gelabert i Enric Giménez). El 1914 començà a col·laborar amb Adrià Gual amb l’escenografia dels films de la Barcinógrafo: El alcalde de Zalamea, Misterio de dolor, Fridolín, La gitanilla, Los cabellos blancos, Linito por el toreo i Un drama de amor; i també amb obres teatrals. El 1915 obrí un taller propi i col·laborà en el muntatge d’una revista teatral, i treballà per als Tallers Madalena, que es dedicaven a dissenyar decoracions de lloguer. El 1925 formà societat amb Alfred Asensi, antic tramoista i empresari del teatre Còmic i creà un taller escenogràfic del qual J. Morales fou el director artístic. Treballaren per a les revistes del Paral·lel i intercanviaren idees i materials amb París. El 1926 participà en les sessions del Teatre Íntim de Gual, al Coliseum Pompeia. Un any després es vinculà a la companyia Vila - Daví, al Romea i al Novetats, i muntà obres dramàtiques i espectacles per a infants. Durant la dècada del 1930 col·laborà amb nombrosos teatres de sarsueles de Barcelona, Madrid i València. El 1940 obrí un taller nou, ja que l’anterior fou destruït per un bombardeig. L’any següent muntà òperes per al Liceu i el 1944 dissenyà amb Asensi les 29 decoracions de l’adaptació teatral de Rebeca per al Romea.
Bibliografia
BRAVO, I.: L’escenografia catalana. Diputació de Barcelona, Barcelona 1986.