Vida
Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics. Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair. Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" (1930-37). Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre (1935) amb Isidre Socías i ¡Usted tiene ojos de mujer fatal! (1936), comèdia basada en l’obra homònima d’Enrique Jardiel Poncela, que restà inacabada per l’esclat de la guerra civil i que no s’estrenà fins al setembre del 1939. Tots dos títols foren protagonitzats pels populars intèrprets Hilda Moreno i Ramon de Sentmenat. Romangué a França fins el 1940, any en què començà a preparar el seu film, Gloria del Moncayo, en què la seva dona, Françoise Métayer, participà com a auxiliar de direcció. Aquesta cinta, la primera producció rodada als estudis Trilla-La Riva, fou l’adaptació de la sarsuela Los de Aragón, de Lorente i Serrano. La seva dona protagonitzà el 1942, amb el nom artístic de Lys de Valois, els dos següents i darrers films que escriví i dirigí, Mosquita en palacio i Alas de paz (també conegut com Caballeros del aire), estrenats l’any següent. Després d’intentar aixecar sense èxit una superproducció sobre la batalla de Lepant, escrita per José María Pemán, abandonà el cinema i marxà a París, on es dedicà a escriure articles en diversos diaris i revistes, bàsicament de cinema, i llibres, a més d’exercir de professor d’espanyol a la Sorbona. Al tram final de la seva vida escriví el seu últim guió sobre un dels temes que més l’apassionaven: el possible origen català de Cristòfor Colom. El seu germà Lluís (1920) fou ajudant de càmera del seu últim llarg, a més d’actor secundari d’11 pares de botas (1953, Francesc Rovira i Beleta), El cerco (1955, Miquel Iglesias) i de diversos films de Juli Salvador, com ara Lo que nunca muere (1954) i Han matado a un cadáver (1960).