Fill de Josep Pruna i Verònica, que fou un dels primers empresaris de cinema de Mataró, el qual regentà el Palacio de la Unión (1905). A dotze anys feu la seva primera cinta, Mi primer film, sense càmera, dibuixant directament sobre la pel·lícula, fotograma a fotograma. Compaginà la direcció de l’empresa Talleres Pruna, on fabricaven maquinària tèxtil, amb la seva afició cinematogràfica. Gràcies als seus coneixements de mecànica perfeccionà la tècnica de filmació, muntatge i projecció, sempre en 16 mm. Realitzà nou films de ficció entre el 1940 i el 1964, més catorze reportatges, quatre documentals relacionats amb Mataró i un títol d’animació, segons l’inventari establert per la recercadora i catalogadora Maria Encarnació Soler i Alomà. És especialment valuós el Centenari del primer ferrocarril d’Espanya (1948), una reconstrucció documentada d’aquell gran esdeveniment. El seu primer argumental fou Esclats de joventut (1940), realitzat a Òrrius amb guió de Jaume Colomer i Martori. Moltes de les seves obres foren premiades als concursos de la UNICA, del CEC i d’altres certàmens com ara: El secreto de unas horas (1952); La gota de agua (Una fantasía documental) (1958); El autómata (1959); Llama efímera (1960); El paraguas (1961); la multipremiada Nosotros y las manzanas (1962); i Don Palomo (1964). Juntament amb Enric Fité, és l’amateur més notable del Maresme, dotat d’un humor fi i un humanisme diàfan en els tractaments argumentals.
1948 Máquinas de remallar (curtmetratge documental).
1949 Paréntesis (CM).
1963-65 Mataró siglo XX (migmetratge documental).
ARÍS, V.: "Apunts per a la petita història del cinema amateur a la ciutat de Mataró", II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana. Comunicacions. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1996, p. 135-140.