Vida
Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana (Saphil), l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935. Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però la seva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el 1936, juntament amb el seu pare, al moment d’esclatar la guerra civil. Del seu cinema, els crítics de l’època en destaquen el caràcter cultural i didàctic dels documentals Sant Llorenç del Munt (1933) i Pallars i Ribargorça (1934), aquest premiat a la UNICA; l’originalitat i la fina ironia d’algunes cintes de ficció, com ara Diaris (1934), i la correció formal del conjunt de la seva obra, que fou guardonada diverses vegades amb premis notables.
Altres films
1932 Aigua (curtmetratge semidocumental); Turisme (curtmetratge documental).
1933 Esquí (curtmetratge documental); Reportatges Ferm (curtmetratge documental).
1934 Vacances (curtmetratge documental).
1935 Morriña (curtmetratge documental); No diguis mai d’aquesta aigua... (CM).
1936 L’enemic de Venus, amb Jaume Colomer (CM).
Bibliografia
ESPINET, F.: El cinema amateur català en temps de la Generalitat, la seva inserció a Terrassa i el lideratge de la família Salvans, "Cinematògraf", núm. 3, 2001, p. 157-171.