Vida
S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina, amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar, que foren guardonats (1935-36). Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD (1935) i jurat en concursos amateurs, escriví esporàdicament a "Films Selectos" (1930-37). També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en col·laboració amb Ramon Biadiu (1936-37). Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón (1936), primer curt documental de la guerra civil de Laya Films, a partir del material rodat pels germans Porchet i Félix Marquet. Durant la confrontació, serví a l’artilleria als fronts d’Aragó i de Catalunya, i patí empresonament en un camp de concentració a França (1937-39). A continuació s’especialitzà en el muntatge, treballà per a productores com ara CIFESA (muntador en cap 1940-53) i col·laborà en equips de muntatge de films nord-americans rodats parcialment a Espanya per K. W. Vidor, J. Cardiff, N. Ray, R. Fleischer, A. Mann, H. Hathaway, J. Sargent, F. Perry, A. J. Pakula, J. Frankenheimer i J. Milius. A Madrid el coneixien amb el nom d’"El Maestro", pel seu bon fer amb la moviola. També exercí d’ajudant de direcció de films com ara Rebeldía (1953), Todos somos necesarios (1956) i El inquilino (1957), tots de José Antonio Nieves Conde; i 15 bajo la lona (1957), d’Agustín Navarro, així com de coproduccions europees (A. Rabenalt, R. Freda, A. Hunebelle, etc.). També produí i realitzà el documental El Greco en su obra maestra (El entierro del conde de Orgaz) (1953-54), que fou seleccionat en diversos festivals internacionals per la seva qualitat. Al final de la dècada del 1970 es retirà.