Vida
Representant de la casa Éclair des del 1907, el primer títol que posà en circulació fou Innocència robada. Al cap de dos anys ja fundà la distribuïdora Verdaguer, el mateix any que participà en la creació de l’Iris Films amb el seu cunyat Andreu Cabot. Dissolta la productora el 1911, s’instal·là en solitari representant en exclusiva per a l’Estat espanyol i Portugal les firmes italianes Aquila Films i Milano Films. Després amplià la seva empresa amb una petita sala de projeccions, fins que el 1913 reestructurà la casa, que passà a dir-se Agencia General Cinematográfica J. Verdaguer. L’any següent obrí una sucursal a Madrid sota la direcció d’Ignasi Oriol, i aconseguí les representacions de les italianes Sociedad Anónima Italo-Española Cines i Savoia Film i la nord-americana Keystone, marques que augmentaren el 1915 amb Mistinguett Film, Éclair Ltd. i Tiber Film. El 1916 inaugurà un nou establiment, el més ben equipat de Barcelona, i es convertí en un puntal de la distribució a l’Estat espanyol: muntà una estructura sòlida que abastava tot l’Estat, Portugal, França i Cuba, mitjançant una xarxa de sucursals amb representants propis, instal·lades a les principals capitals. Representà en exclusiva marques com les citades, a les quals s’afegiren la Reliance, Broncho, Dania, Leonardo, Roma o Majestic, i fou concessionari de la Tiber i Medusa, i a França representà les italianes Ambrosio i Aquila. Entre el 1913 i el 1918 posà en circulació més de 1 400 títols, xifra que dona una idea del seu prestigi i volum de negoci. A partir del 1913 també comprà sèries com la còmica Polidor (Pasquali), però fou des de l’any següent quan introduí sèries amb regularitat, com ara Catalina Williams (Selig) i Capozzi (Pasquali). D’altra banda, després de la Primera Guerra Mundial l’empresa es transformà en Exclusivas J. Verdaguer, si bé el 1920 passà a dir-se Cinematogràfica Verdaguer, i es convertí en una de les principals distribuïdores de cinema nord-americà, que oferia als exhibidors dues ofertes: el Programa Italià (Tiber, Gladiator, Italia, Rodolfi) i el Programa Americà (Fox, Universal, Bluebird). En la seva faceta d’exhibidor, el 1927 es feu amb els teatres Tívoli i Olympia i assegurà l’explotació de vuit sales de Barcelona. El 1928 fou un dels fundadors de la CINAES, i formà part del primer consell administratiu i intervingué en la seva gestió al costat de dues grans empreses del moment, Vilaseca y Ledesma i Tívoli; ell hi aportà material i drets de les productores que representava, com ara Warner Bros, Firts National o Selig. El 1935 es vinculà a la nova empresa del Pathé Palace i el mateix any, en dissoldre’s la CINAES, es limità a explotar el Catalunya i el Pathé (més endavant Palacio del Cinema); a la dècada del 1940 s’hi afegí el Princesa i després el Manila. També estigué molt vinculat a la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, fundada el 1915, de la qual fou president en diverses ocasions, i el seu nom apareix en molts afers del negoci cinematogràfic. Fou un empresari que sabé adaptar-se a les necessitats i exigències del públic, reestructurant els catàlegs i canviant progressivament els drames italians per les aventures nord-americanes i la comicitat europea de Polidor pel nou humor de Charlot. El seu cunyat era Ricardo Pérez Malpeceres, gerent a Barcelona de l’Hispano Fox Film.
Altres films
1910 Amor heroico, El curioso impertinente, Don Álvaro o La fuerza del sino, Don Quijote de la Mancha i La exclusa, tots de N.Cuyàs.
Bibliografia
"Arte y Cinematografía", núm. 400, 1936.
TORRAS, J.: Una aproximació a la història de la CINAES. Una cadena de distribució i exhibició a Catalunya, "Cinematògraf", núm. 2, 1995, p. 117-143.