Vida
Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat. Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà. Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Paral·lel barceloní. Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff, una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums. Triomfà amb la revista ¡Arriba el telón!, estrenà obres líriques en català i dirigí temporades de teatre català durant la dècada del 1920 al Novetats i el Romea, durant les quals posà en escena algunes de les moltes peces lleugeres que escriví (Per Catalunya; A Montserrat; A Barcelona). La seva incursió en el cinema es produí el 1923 encarnant el mossèn Janot del film Mossèn Janot o el padre Juanico, de Ramon de Baños, una producció de la Canigó Films de Barcelona basada en l’obra homònima de Guimerà. També dirigí l’última obra teatral d’aquest dramaturg, Per dret diví, que acabà Lluís Via. Treballà a Ràdio Barcelona com a comentarista (1928-31), escriví relats humorístics, i dirigí el diari "La Noche" (1933-34). També redactà i dirigí la revista El "Papitu" Santpere. Setmanari sonor en dues planes i vàries seccions (1932), que protagonitzava amb la companyia de Josep Santpere. El 1936 s’exilià a Xile. Una filla seva es casà amb Josep Amich i Bert, Amichatis, amb qui havia estrenat obres pròpies al Teatro Español.
Bibliografia
ARÉVALO, J.: "La labor popular i populista d’un home de teatre complet", La cultura de masses a la Barcelona del nou-cents. Curial Edicions Catalanes / PAM, Barcelona 2002, p. 145-171.
BADENAS, M.: "Joaquín Montero y Purita Montoro", El Paral·lel. Amarantos, Barcelona 1993, p. 210-217.
CURET, F.: Història del teatre català. Aedos, Barcelona 1967.