Vida
Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista. Defensor del cinema de gèneres, col·laborà regularment amb els realitzadors Fernando Colomo (Bajarse al moro, 1989; Alegre ma non troppo, 1994; El efecto mariposa, 1995), Josefina Molina (Esquilache, 1989; Lo más natural, 1991; La Lola se va a los puertos, 1993) i Mariano Barroso (Mi hermano del alma, 1994; Éxtasis, 1996). A partir del 1991 formà part d’un sòlid equip, integrat pel director Manuel Gómez Pereira i els guionistes Yolanda García Serrano i Juan Luis Iborra, que donà com a resultat les comèdies Salsa rosa (1991); ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1992); Todos los hombres sois iguales (1993), que rebé el Goya al millor guió original en col·laboració; Boca a boca (1994-95); El amor perjudica seriamente la salud (1996); Desafinado (2001) i El hijo enamorado (2003); i el thrillerEntre las piernas (1999), basat en una novel·la seva. Amb el mateix equip, el 1996 dirigí el seu primer film, ¿De qué se ríen las mujeres?, en un to irònic que també mantigué a Novios (1999) i Sin vergüenza (2001). També realitzà Los abajo firmantes (2003), una denúncia-manifest de tall experimental sobre la guerra de l’Iraq; i a Catalunya rodà Inconscientes (2003). Per a la televisió dirigí el telefilm Majoria absoluta (2002), peça que donà peu el mateix any a una sèrie de la qual només en supervisà els guions i el 2003 se’n feu una nova tanda d’episodis. La seva activitat com a guionista s’estén a les sèries (Platos rotos, 1985; Gatos en el tejado, 1987; Séptimo cielo, 1988; Supercán y su banda, 1990; Las chicas de hoy en día, 1991; Hasta luego cocodrilo, 1992; I ara què, Xènia?, 1993, i El destino en sus manos, 1995), així com a les obres teatrals: Cegada de amor (1994), dirigida per La Cubana, i Pero, ¿quién mató al teatro? (2002). També ha estat sotspresident de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (2000-03).
Altres films
1984 De hombre a hombre, R.Fernández.
1985 La noche de la ira, J.Elorrieta.
1986 Calé, C.Serrano.
1989-90 Don Juan, mi querido fantasma, A.Mercero.
1991 Orquesta Club Virginia, M.Iborra.
1994 ¡Oh, cielos!, R.Franco.
1996 Pon un hombre en tu vida, E.Luesmes; África, A.Ungría.
Bibliografia
RIAMBAU, E. i TORREIRO, C.: "Un guionista muy poco oculto", Historias, palabras, imágenes. Entrevistas con guionistas del cine español contemporáneo. Festival de Cinema d’Alcalá de Henares 1999, p. 327-367.