Format sota el mestratge d’Antonio Vico, el 1902 viatjà a Mèxic i treballà al costat de Virginia Fábregas i Esperanza Iris. Després s’establí pel seu compte mentre dirigia companyies alienes. El 1917 debutà com a realitzador en els melodrames intimistes d’estil italianitzant En defensa propia; Alma de sacrificio; La Tigresa i En la sombra, protagonitzats per Mimí Derba, una de les grans estrelles mexicanes del moment. El 1919 feu d’ajudant de direcció i fou un dels protagonistes del fulletó d’aventures El automóvil (Enrique Rosas, tres ep.), un dels films més emblemàtics del cinema mexicà mut, l’èxit del qual donà peu a una rèplica, La banda del automóvil o La dama enlutada (1919, Ernesto Vollrath) amb el mateix equip. Es dedicà enterament a la interpretació com a actor de caràcter o secundari en més de 65 títols; excel·lí en Águilas frente al sol (1932, Antonio Moreno); Tiburón (1933, Ramón Peón), com a protagonista, i Rosario (1935, Miguel Zacarías). Entre el 1936 i el 1937 intervingué en 21 produccions, com ara Nostradamus (1936, Juan Bustillo Oro); Bajo el cielo de México (1937, Fernando de Fuentes) i La paloma (1937, Miguel Contreras Torres). També treballà en els populars El crimen del expreso (1938, Manuel Noriega); Viviré otra vez (1939, Roberto Rodríguez); Con su amable permiso (1940, Fernando Soler); El capitán Centellas (1941, Ramón Pereda); La virgen que forjó una patria (1942, Julio Bracho) o la seva última aparició en les pantalles, En tiempos de la Inquisición (1946, J. Bustillo Oro), sense deixar mai els escenaris.