Feu de foto fixa als estudis d’Iquino el 1953, i arribà a director de fotografia amb la comèdia Un rincón para querernos (1964, I.F.Iquino), seguit d’una dotzena més de llargs. Paral·lelament, i seguint l’estel familiar, fou repòrter gràfic per a diverses publicacions ("La Vanguardia Española", "Solidaridad Nacional", "La Prensa" i "¡Hola!") i agències (EFE, 1958-65). A partir del 1965 fotografià bàsicament espagueti-western com ara Río maldito / Sette pistole per el Gringo (1965, Joan Xiol), La balada de Johnny Ringo / Wer kennt Johnny R. (1966, José Luis Madrid). També participà en Elisabet (Elisabeth, 1967-68, Alexandre Martí; en català, 1981), fins que el 1969 fundà PC Cine XX. Amb aquesta empresa engegà produccions pròpies, al mateix temps que les retratava, com ara Presagio (1969) i el documental Canta Maria Cinta (1969), tots dos de Miquel Iglesias; el film La muerte llama a las diez / Le calde labbra del carnefice (1973, Joan Bosch); set coproduccions amb Itàlia, com ara La diligencia de los condenados / Prima ti perdono, poi t’ammazzo (1970), La caza del oro (1973) i Dallas / Lo credevano uno stinco di santo (1972), totes tres de J.Bosch; i la coproducció amb Mèxic i Puerto Rico, La carrera de los sexos (Río de la muerte) (1977, Josep Ulloa). Després de tancar la productora, els seus treballs en el cinema s’espaiaren, i el darrer que fotografià fou Juventud sin freno (1978, J.Ulloa). A continuació es dedicà a la publicitat i al cinema industrial fins que es jubilà el 1992.