S’inicià en el camp de l’animació a dinou anys amb diversos curts en 8 mm (Cómics, 1971) i com a professional en els Estudis Buch-Sanjuán, on coincidiren diverses futures figures de l’animació catalana, com Vicenç Bassols i Víctor Luna. Amb aquest últim fundà l’estudi Equip Dibuixos Animats (1974), després anomenat Equip Studio d’Animació i, a partir del 1992, Cine Nic i també Nic Frame by Frame. Amb aquesta firma dirigí dos llargs: Historias de amor y masacre (1975-78; estrenat el 1980) i Despertaferro! El crit del foc (1987-88), i els curts: El pájaro (1969); Gugú (1981), amb dibuixos de l’humorista Vázquez, i Prima donna (1982), tots amb Luna.
En publicitat comercial, realitzà per primer cop un espot en el qual barrejà la tècnica tradicional amb l’ordinador (1998). També elaborà les sèries: Mofli, l’últim koala (1984-85, emesa el 1987), de 13 episodis coproduïts amb TVE en versions catalana i castellana, i Koki (1999, 13 ? 5’), dirigida a un públic preescolar i amb la novetat d’utilitzar la tècnica de la plastilina, una coproducció de Nic amb la nord-americana Children’s Television Workshop (CTW), guardonada en els festivals de Charleston i l’Havana. També creà caretes, crèdits, videoclips o cartes per a programes de televisió.
Sense deixar de banda els estudis barcelonins, a partir del 1998 treballà com a director artístic dels nous estudis Bren Entertainment de Santiago de Compostel·la, de Filmax, on realitzà el llarg Goomer (estrenat el 1999), dirigit per José Luis Feito i Carlos Varela i convertit en una sèrie de 26 capítols (2000-02).
Com a dibuixant humorístic espopularitzà amb el seu pseudònim Ja i es consolidà com una de les figures més importants del sector; a més, desenvolupà el seu estil estripat i transgressor en revistes especialitzades com Mata Ratos, El Papus, El Jueves i Mongolia (des del 2013). Amb un estil volgudament destraler però al mateix temps molt detallista, fou creador de personatges i seccions com ara Sor Angustias de la Cruz, Encuesta Papus i Obispo Morales. El seu llibre Humor sexual sano fou censurat i segrestat el 1975.
Entre els seus col·laboradors destaquen el citat Luna, José Jorna, Enrique Ventura, Isona Passola (producció), Ramon Tosas (Iva), Òscar Nebreda (Òscar), Toni Torrenteras, Adolfo Usero, Josep Lluís Solís Ruiz i Àngels Carafí.
Fou guardonat amb el premi a la trajectòria de la mostra d’animació Animac de Lleida (2017) i l’Acadèmia del Cinema Català el nomenà membre d’honor (2020).
Bibliografia
- Artigas, J.: "Conversa amb Jordi Amorós Ja, cap de l’estudi Equip", Pel·lícula, núm. 3, 1979, p. 24-27.