Vida
Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc. Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el col·lectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts (1979). El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites, espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual (L’hort del cirerers i Roberto Zucco), Lluís Homar (Zowie) i Fabià Puigserver (La flauta màgica). Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La febre d’or (1991-93, Gonzalo Herralde); El perquè de tot plegat (1994, Ventura Pons), premi al millor actor per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i premi Butaca al millor actor català de cinema; Boca a boca (1995, Manuel Gómez Pereira); La buena vida (1996, David Trueba), i Silencio roto (2000, Montxo Armendáriz). En televisió ha actuat en sèries com ara Pedralbes Centre (1995), Nissaga de poder (1996-98), Crims (2001) i Majoria absoluta (2002-04), al costat d’Emma Vilarasau, que és la seva parella des del 1989.
Altres films
1989 Pont de Varsòvia, P.Portabella.
1990 Capità Escalaborns, C.Benpar.
1992-93 Monturiol, el senyor del mar, F.Bellmunt.
1996?¿De qué se ríen las mujeres?, J.Oristrell.
1999 Carretera y manta, A.Arandia.
2002 Deseo, G.Vera.