Jordi Dauder i Guardiola

(Badalona, Barcelonès , 1938)

Actor i doblador.

Vida

Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra. En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid. Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge. Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma, seguit de Fausto (1984) i Antígona (1986), de Salvador Espriu. Feu de presentador a TVE d’"El año en que nacimos" (1984) i Lluís Companys (1990), i participà en les sèries La claror daurada (1985) i Laura (1990). El 1988 encarnà el seu primer paper davant de les càmeres a Eskorpion (Ernesto Tellería), seguit de "Si te dicen que caí" (1987-88, Vicente Aranda) i L’afer Lolita (1990, José Antonio de la Loma). L’any 1991 obtingué el premi Sant Jordi de Cinematografia 1991 com a millor actor per Pont de Varsòvia (1989, Pere Portabella) i La teranyina (1989-90, Antoni Verdaguer). Posteriorment protagonitzà Compañía (1990); Medea, al Festival Grec 1992 dirigit per Núria Espert, i L’últim vals (1992), que dirigí i protagonitzà. Ha traduït diverses obres de Samuel Beckett, com també dels dramaturgs August Strindberg o Jean Gênet, mentre escrivia regularment articles a "El Viejo Topo" (fou fundador de la segona etapa), "El Público" o "Quimera". A partir del 1981 feu de doblador, posà la veu a Gregory Peck o Nick Nolte, i participà en dues telesèries, Los jinetes del alba (1990, V. Aranda) i Un día volveré (1990-91, Francesc Betriu; estrenada el 1994). Després de films com Havanera 1820 (1992-93, A. Verdaguer); Terra i llibertat (Land and Freedom, 1994, Ken Loach) o El passatger clandestí (1995, Agustí Villaronga), i sense abandonar el teatre, aconseguí una gran popularitat amb el paper de Mateu Montsolís a Nissaga de poder (TVC 1996-98). Després actuà a Saïd (1998, Llorenç Soler); Subjúdice (1998, Josep Maria Forn); Adela (1999, Eduardo Mignogna); Sé quién eres (1999, Patricia Ferreira) i La Marcha Verde (2001, José Luis García Sánchez), el mateix any en què rodà la telesèrie Esencia de poder (Juan Navarrete). Ha residit diverses temporades a Madrid, on ha interpretat obres com La dama boba (2001) i El alcalde de Zalamea (2001-2002). La seva faceta d’escriptor el dugué a publicar la novel·la El estupor (1997), després d’haver guanyat el premi Martí i Pol 1977 de poesia i el Ciutat de Sabadell 1978 de contes.

Altres films

1981-83 Victòria!, A.Ribas.

1991 El llarg hivern, J.Camino.

1994 Ombres paral·leles, G.Gormezano.

1997 Carícies, V.Pons.

1998 L’arbre de les cireres, M.Recha.

1999 Els sense nom, J.Balagueró.

2001-02 El alquimista impaciente, P.Ferreira.

2002 La flaqueza del bolchevique, M.Martín Cuenca.

2003 Joves, R.Térmens i C.Torres.

2004 María querida, J.L.García Sánchez; Amor idiota, V.Pons.