Vida
Descobrí el cinema gràcies a la seva amistat amb Lluís Josep Comeron, tot i que abans ja havia participat en el curt amateurEl secreto de las horas (1952, Joan Pruna). Conjuntament iniciaren una prolífica trajectòria com a guionistes, primer vinculada a films de caràcter polític o religiós, com ara La legión del silencio (1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué) i El frente infinito (1956, Pere Lazaga), i després al realitzador Juli Coll: La cárcel de cristal (1956); Distrito Quinto (1957) i El traje de oro (1959). Socis de la productora Movirama Telecine, els seus millors treballs estan lligats a l’obra d’Antonio Isasi-Isasmendi, primer amb Diego Corrientes (1959); Sentencia contra una mujer (1960) i La mentira tiene cabellos rojos (1960), i després amb les produccions internacionals La máscara de Scaramouche (1963); Estambul 65 (1965); Las Vegas, 500 millones (1967) i Un verano para matar (1972), adaptades als cànons del cinema d’acció. També intervingué en els guions de dos films dirigits per Comeron: Escuadrilla de vuelo (1962) i La llarga nit de juliol (Larga noche de julio, 1974; en català, 1984).