Vida
Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja (1989-90, Lluís Maria Güell)– i de figurant al teatre Lliure. La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard (1988, Txerra Cirbián), però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón (1992) perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem. Després participà en Mi hermando del alma (1993, Mariano Barroso); Alegre ma non troppo (1994, Fernando Colomo); la comèdia Todo es mentira (Álvaro Fernández Armero); i el drama urbà Historias del Kronen (Montxo Armendáriz), basat en la novel·la homònima de José Ángel Mañas. Debutà en la direcció amb el curt Walter Peralta (1993), al qual seguí el seu segon curt, No me importaría irme contigo (1995), que aconseguí crítiques elogioses. El mateix any fou nominat per a un Goya a la millor interpretació masculina de repartiment pel paper de Pármeno a La Celestina (1995, Gerardo Vera). Per la seva interpretació al costat de Maribel Verdú a La buena estrella (1997, Ricardo Franco; que acabà el seu ajudant de direcció Fernando Bauluz), guanyà el premi al millor intèrpret per la Unión de Actores de Madrid 1998 i millor actor al Festival de Mar del Plata. El 1998 protagonitzà Los años bárbaros (F. Colomo) i El pianista (Mario Gas). Després de repetir amb Bigas Luna a Volavérunt (1999) i amb G. Vera a Segunda piel (1999), feu el salt a les pantalles nord-americanes amb Blow (2001, Ted Demme), novament al costat de P. Cruz i de Johnny Depp. El 2001 debutà com a director amb el llarg No somos nadie, també conegut com a Dios está en el aire, que protagonitzà i escriví amb el debutant Joaquim Andújar. El 2002 retornà als EUA amb Bad Boys 2 (Michael Bay) i el 2003 amb The Alamo (John Lee Hancock). El 2004 protagonitzà amb Ariadna Gil Ausentes, un thriller de Daniel Calparoso rodat als afores de Madrid. A banda de la interpretació i la direcció, ha demostrat el seu tarannà polifacètic publicant dues novel·les, Las primeras veces (1997) i Agua estancada (2000), exposant els seus dibuixos i pintures, i il·lustrant amb aquarel·les la novel·la Escorzos (2003, Juan Carlos Vellido).