Vida
S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona. Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock. Començà en el cinema amb Blue Gin (1987, Santiago Lapeira), però el seu descobriment fou gràcies a la música d’Estació Central (1988, Josep Anton Salgot), que fins i tot fou editada en disc. El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt. . . o què!!!; i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl (1991, Francesc Casanova), ell en feu la banda sonora. L’any següent col·laborà amb Manel Camp en Monturiol, el senyor del mar (1992-93, Francesc Bellmunt), i es repartiren la composició: M. Camp feu la part pertanyent a les seqüències de terra ferma i J. Nogueras s’encarregà de les seqüències submarines. A partir de la dècada del 1990 es dedicà a la producció musical i a la composició per a publicitat o per a films televisius, com ara Un dia, una nit (2001, Enric Alberich).
Altres films
1989 Rateta, rateta, F.Bellmunt.
1991 Escrit als estels, R.Reguant.
1992 Caramboles, J.Font; Ni un pam de net, R.Masllorens.
1993 L’enfonsament del Titànic, A.Chavarrías.
1995 Escenes d’una orgia a Formentera, F.Bellmunt.
Bibliografia
BARÓN, G.: Jordi Nogueras. La desmitificación de un músico de cine, "Música de cine", núm. 8, 1993, p. 22-23.