Vida
Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador. S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat (1923 – 1986). L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España. En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" (1950-70), i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE. El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un trofeu especial Sant Jordi amb motiu dels trenta-cinc anys dels premis, i el 1999 un premi especial pòstum a la seva dedicació. Com a actor es formà a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona de Frederic Roda; també treballà els últims anys amb les companyies del Teatre Lliure i de Josep Maria Flotats. Dotat d’una veu potent, en cinema encarnà força papers secundaris en produccions d’Ignasi F. Iquino i en obres com No dispares contra mí (1961, José María Nunes); El último sábado (1966, Pere Balañà); M’enterro en els fonaments (1968-69, Josep Maria Forn; en català 1984); La llarga nit de juliol (Larga noche de julio, 1974, Lluís Josep Comeron; en català, 1984); Alícia a l’Espanya de les Meravelles (1977-78, Jordi Feliu; en català 1982-83); "Bilbao" (Bilbao, 1977-78, Josep Joan Bigas Luna; en català, 1985); Companys, procés a Catalunya (1978-79, J. M. Forn); "Sinatra" (1987-88, Paco Betriu); L’home de neó (1988, Albert Abril); La febre d’or (1991-93, Gonzalo Herralde), i El pájaro de la felicidad (1992, Pilar Miró), en què feu de pare de Mercè Sampietro, paper que tornà a interpretar al seu costat en la sèrie televisiva Laberint d’ombres (dècada del 1990, TVC), mitjà en què intervengué sovint, en particular en el programa "Teatro catalán" (TVE). També fou impulsor de cineclubs i un dels presentadors de cinefòrums a Catalunya més actius. Com a estudiós del cinema, hi contribuí amb una anàlisi dels cines de Barcelona en una llarga sèrie d’articles publicats en "La Vanguardia" sota l’epígraf Viaje sentimental por los cines de Barcelona (editats en forma de llibre el 2002). També es publicà, poques setmanes després de la seva mort, el volum corresponent als locals de Gràcia, Somnis de reestrena. Història dels cinemes de Gràcia (1999). El 1989 li fou atorgat el premi Extraordinari de Cinematografia de la Generalitat per la seva tasca en aquest àmbit al llarg de trenta-cinc anys, guardó que també li reconeixia la feina de crític, doblador i intèrpret, i el 1995 la Creu de Sant Jordi. Com a crític també col·laborà en "El Correo Catalán" (secció Set en català, 1982-85) i la revista "Entreacte" (secció Cues de pansa, 1988-93), entre d’altres. Deixà escrits treballs com "Welcome-cine-Bienvenu" (Barcelona fin de siglo, 1992); Implantació del fet cinematogràfic a Barcelona ("Cinematògraf", 1993); Una aproximació a la història de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya ("Cinematògraf", 1995); Carme Fàbregas i Miquel Iglesias ("Cuadernos de la Academia", 1998), i un llibre de converses amb el seu amic i realitzador M. Iglesias i Bonns (inèdit).
Altres films
1986 Els espectadors absents, V.A.Escribà Burdeus (CM).
1998 Les Secrets de mon grand-père, R.Viguer.
Bibliografia
ROMAGUERA, J.: Jordi Torras en el record, amb un pregon agraïment, "Cinema Rescat", núm. 8, 1999, p. 47-48.