Vida
Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios (1949) –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio (1951). Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F. Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador: Manos sucias (1956), Un mundo para mí (1959) i Vivir un largo invierno (1963). El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga desesperada / Le Bourreau attendra, que dirigí amb Robert Vernay. Entre el 1962 i el 1968 fou director de producció dels estudis Balcázar en el període de la seva màxima activitat i intervingué en els guions de múltiples coproduccions, sovint adscrites als gèneres del western, les aventures i l’espionatge. Quan els estudis Barcázar entraren en decadència, produí els seus propis títols, com El magnífico Tony Carrera (1968); El más fabuloso golpe del Far West (1971); Los héroes del patíbulo (1971); Timanfaya (Amor prohibido) (1971); La redada / Razzia (1972); El último viaje (1973), premi Ciutat de Barcelona 1973 al millor director, Jugando con la muerte (1982); Goma 2 (Killing Machine) (1983-84); Escuadró / Counterforce (1987) i L’afer Lolita (Lolita’s Affair, 1990-91), exemples d’un cinema d’acció plantejat "a l’americana" i sovint protagonitzat per actors internacionals. També abordà temes com la guerra civil: Golpe de mano (¡Explosión!) (1969), i el maquis: "Metralleta Stein" (Metralleta Stein, 1974), abans d’adoptar una perspectiva moral que es manifesta en Las alegres chicas del Molino (1975), La nueva Marilyn (1976) i, molt especialment, en una llarga nissaga de títols sobre la delinqüència juvenil, en alguns casos protagonitzats amb un to gairebé autobiogràfic per Juan José Moreno Cuenca el Vaquilla (1961 - 2003): Perros callejeros (1976); Perros callejeros II: Busca y captura (1979); Los últimos golpes de "El Torete" (1980); Perras callejeras (1984); Yo, "El Vaquilla" (1984-85) –basat en les seves memòries Hasta la libertad (2001)– i Tres dies de llibertat (1995). En un registre més intimista dirigí Passió d’home. El meu avi i jo (1988), protagonitzada per Anthony Quinn. També escriví El grito de la libertad; Perros callejeros II (1979); Yo, "El Vaquilla"; Pasión de hombre. Mi abuelo y yo (1988) i Lolita al desnudo / El muro infranqueable, versions novel·lades dels respectius guions cinematogràfics.
Altres films
1953 La hija del mar, A.Momplet.
1954 Los agentes del Quinto Grupo, R.Gascon.
1955 El ojo de cristal, A.Santillán.
1956 No estamos solos, M.Iglesias.
1957 Cuatro en la frontera, A.Santillán.
1962 Las travesuras de Morucha, I.F.Iquino.
1963 José María, J.M.Forn.
1964 La chica del autostop, M.Lluch.
1965 Cuatro dólares de venganza, J.J.Balcázar.
1966 Clint el Solitario, A.Balcázar.