Vida
El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films. El 1947 s’instal·là a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F. Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó (El difunto es un vivo, 1955). Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves col·laboracions no consten acreditades. El seu primer llarg com a realitzador fou el film poètic Mañana. . . (1957). Després feu una incursió en el policíac amb No dispares contra mí (1961) i en el món taurí amb La alternativa (1962). Tot seguit col·laborà en els guions de Donde tú estés (1963) i Vivir al sol (1965), tots dos de Germà Lorente; i de Maria Rosa (1964, Armand Moreno). El seu següent llarg, Noche de vino tinto (1965-66), sintonitzà plenament amb els postulats de l’Escola de Barcelona. Després rodà Biotaxia (1967), film protagonitzat per Núria Espert i la Barcelona de Gaudí; i Sexperiencias (1968), amb un fort contingut polític i al marge de qualsevol tràmit burocràtic imposat per l’administració franquista. Aquest fet obrí un llarg i forçat parèntesi a la seva filmografia, que ocupà traduint els subtítols de films estrangers o col·laborant en diversos projectes de Jacinto Esteva, com ara el guió de l’inacabat Metamorfosis (1970). Tornà a situar-se darrere la càmera amb Iconockaut (1975), estrenat el 1981, però la fallida del productor condicionà que el seu següent film, Autopista A-27 (1976), romangués inèdit. Després d’alguns anys, feu En secret, amor. . . . (1982), estrenat el 1986, i Gritos. . . a ritmo fuerte (1983), aquest signat per la seva filla Virgínia. Després de disset anys, plens de projectes no materialitzats i de col·laboracions en iniciatives relacionades amb el cinema independent, el seu següent film, Amigogima (2000), fou rodat en suport videogràfic i al marge de qualsevol infraestructura industrial, per bé que aconseguí estrenar-se comercialment el 2002. També ha escrit alguns articles com ara: En defensa del cine independiente ("Arte Nuevo", núm. 1, 1958, p. 27-28); "Noche de vino tinto". Me llamo José María Nunes ("Nuestro Cine", núm. 54, 1966, p. 34-35) i "Biotaxia". "Sexperiencias" ("Suplement del programa de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya", novembre del 1990).
Altres films
1953 El toro (curtmetratge documental).
1962-65 Superespectáculos del mundo / Superspettacoli nel mondo, amb R.Montero Bianchi (llargmetratge documental).
1982 L’ofici de boter (curtmetratge documental); Curial i Güelfa. Històries de Cavalleries (migmetratge documental, vídeo).
Bibliografia
d. a.: La Madriguera del Topo, "El Viejo Topo", núm. 154-155, 2001.
MINGUET, J.M.: Una semblanza de José María Nunes, Cuadernos de la Academia, núm. 5, 1999, p. 469-473.
MORÈN, H.: Josep Maria Nunes, "Illacrua", núm. 103, 2002, p. 4-7.
RIAMBAU, E.: Crits i murmuris: carta oberta a l’amic Nunes, "Seven Changes". XXXIV Festival Internacional de Cinema de Catalunya, Sitges 2001, p. 9-17.
RIAMBAU, E. i TORREIRO, C.: Temps era temps. El cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.