Vida
Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936. Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine (1935), que refeu un parell de cops: Precisa divagación sobre el cine (1947) i Digressió sobre el cinema (1961). En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film. Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’Havana, on rebé l’encàrrec d’elaborar el reconegut Diccionario de filosofía (Mèxic 1941). L’exili continuà a Xile (1941-47), on exercí la docència al Departament de Filosofia de la Universitat de Santiago i des d’on escriví Les formes de vida catalana (1944), premi d’assaig Concepció Rabell als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Xile (1943). A continuació es traslladà als EUA (1947) contractat per la Universitat de Columbia. Des del 1949 fins a la jubilació treballà al Bryn Mawr College de Pennsilvània com a professor de filosofia i d’espanyol. Debutà en el cinema el 1969 amb un film en 16 mm, i excel·lí amb una filmografia de prop de trenta títols del tot original i independent, no tan sols del comerç, sinó també de l’àmbit no professional. La seva obra cinematogràfica és constituïda per cintes de viatges en què s’interessa pels espais i les formes, així com per obres en què el temps adquireix una importància tan gran que comencen i acaben al mateix lloc. Alguns films els realitzà en col·laboració amb el seu amic Manuel García-Barrio (tècnica, interpretació) i el seu fill James (fotografia); altres reberen guardons significatius en el Festival Internacional del Film de Rochester (NY). La major part de la seva filmografia és reunida i comentada per ell mateix en els volums Cine sin filosofías (deu títols; 1974) i Siete relatos capitales (set títols; 1979). Publicà sobre metafísica, lògica, filosofia del llenguatge o ètica, algunes novel·les i poesia. També escriví articles per a "La Vanguardia Española" des del 1970 (sobre Godard, Buñuel, l’autoria fílmica o el treball en equip), per a "Destino" i per a "El País" (sobre la televisió el 1977 i el 1984, respectivament). La majoria de les seves col·laboracions periodístiques estan reunides a El hombre y su medio y otros ensayos (1971).
Altres films
1969 A Hero of Our Time (Un héroe de nuestro tiempo) (arg. basat en la novel·la de M.J.Lermontov).
1970 Patinando para siempre (curtmetratge arg.); Los éxtasis del tiempo (curtmetratge arg.); "Everydayness"("La vida cotidiana") (Exemplary Stories núm. 1; curtmetratge argumental).
1970-71 The Suite of the Night. A Film Poem (El velo de la noche. Un poema cinematográfico) (curtmetratge experimental); "Back to the Firing Squad"("De vuelta al pelotón de ejecución") (Exemplary Stories, núm. 2; migmetratge arg.).
1971 The World of Andratx (El mundo de Andratx) (curtmetratge documental).
1972 Fragments of a Travelogue (Fragmentos de un travelogue. Nunca estuve en España. Una película didáctica) (curtmetratge documental).
1971-73?"The Call" ("La llamada") (Exemplary Stories, núm. 3; curtmetratge arg.).
1973 Skin of the Earth (La piel de la tierra) (curtmetratge documental).
1974-75 Diálogos sobre el cine (curtmetratge documental).
1976 Venice 23 (curtmetratge documental).
1978 The Heartache and the Thousand Natural Shocks (Los achaques del corazón y los mil naturales sobresaltos) (migmetratge argumental).
1979 Andratx Revisited (curtmetratge documental).
Bibliografia
FONT, R.: Conversa amb Josep Ferrater Móra, "Arc voltaic", núm. 8, 1980, p. 12-13.
PORTER, M.: Els films de Josep Ferrater Móra, "Serra d’Or", núm. 158, 1972, p. 57-58.
ROMAGUERA, J.: Josep Ferrater i Móra, escriptor cinematogràfic i cineasta, "Revista de Catalunya", núm. 145, 1999, p. 53-73.
TERRICABRAS, J.M.: Ferrater Móra, filòsof i cineasta, "Cinema Rescat", núm. 7, 1999, p. 15-18.