Vida
Home inquiet i culte, s’inicià en el món del cinema a través de la creació d’Exclusivas Eca cap a l’any 1924. L’any següent ja obtingué un èxit remarcable amb La ballarina del Nil (The Dancer of the Nile, 1923, D. P. S. Earle) i amb l’estrena d’un film "en relleu", la gran novetat de la temporada. El 1927 participà en la creació de la firma Cinematográfica Astrea, SA, de la qual fou gerent. Aquesta tenia l’exclusiva per a la venda dels equips sonors de la casa Orpheo Sincronic, SA (OSSA). Posteriorment intentà conrear també l’edició de films mitjançant una productora que obrí amb el nom d’Ibérica Films (1941). Com a empresari exhibidor gestionà el Gran Teatre del Liceu, des del 1947 fins al 1959, quan cedí les regnes del local al seu advocat i assessor Joan Antoni Pàmias i Castellà. Però la seva obra més significativa fou la construcció, a l’avinguda Diagonal, del Windsor Palace, un edifici tan singular com magnífic que inaugurà el 1946. Amb la col·laboració d’Alfredo Matas gestionà el Nuevo (1948), teatre que convertí en cinema "de reestrena preferent". L’arribada del Cinerama el 1958 posà en marxa una nova empresa: CINESA (Compañía de Iniciativas y Espectáculos, SA), de la qual fou president, i Matas, conseller delegat. Jaume Castell i Lastortras en fou vicepresident.