Vida
Afeccionat a la fotografia i el cinema, entrà a treballar com a comptable a la Gaumont de Barcelona. Aquesta empresa l’envià a la casa central de París perquè es formés com a operador. S’estrenà el 1908 amb l’encàrrec de realitzar un seguit d’actualitats per a Espanya i Tetuan i l’any següent rodà un documental sobre la Setmana Tràgica encarregat per la Gaumont russa. El 1910 feu un documental sobre la caiguda de la monarquia a Portugal que li proporcionà prestigi i ingressos. Acomiadat de la Gaumont el 1912, el mateix any feu la seva primera feina com a càmera en un film de ficció amb actors, el còmic Los sueños de Palomeque. El 1913 fou contractat com a tècnic de la madrilenya Chapalo Films, per a la qual rodà corrides i ficcions. Gaspar inicià el rodatge de corrides a les festes de Sant Fermí el 1913, revelà la cinta en un laboratori portàtil i l’exhibí el mateix vespre. Aquest sistema, l’anà perfeccionant amb els seus col·legues operadors Enrique Blanco i Alberto Arroyo de manera que es distribuïen el rodatge i el revelatge en tres parts i la mateixa nit passaven el reportatge. El 1916 marxà als Estats Units, on treballà a la Goldwyn de càmera en dos films de William Surrey Hart i de segon operador en Panthea (1917, Allan Dwan). Retornà a Barcelona més preparat i amb una filmadora Bell & Howell. Treballà com a operador en la ficció El rey de las montañas (1919) de Baltasar Abadal, una cinta elogiada per la seva fotografia. El mateix any fundà la Regia Art Films Corporation (1919), amb capital nord-americà, i aportà una nova especialitat que havia après: les filmacions aèries. També n’era el gerent i hi dirigí dues ficcions i diversos documentals amb imatges rodades per ell mateix el 1920. Tot aquest material el mostrà el mateix any a Nova York, on la seva fotografia fou igualment apreciada per la premsa. Després fundà amb altres socis la Regia Artis Films Española (1920), que s’estrenà amb el llarg documental Joselito o la vida y muerte de un matador. Com a operador rodà dues cintes per a la Gnomo Films; el film Lilian (1921) de Joan Pallejà; tres de la Principal Films (1921-24) dirigits per Henri Vorins, i signà Castigo de Dios. Drama rural (1925, Hipólito Negre), La malcasada (1926, Francisco Gómez Hidalgo) i Moros y cristianos (1926, Maximilià Thous), aquest darrer amb Josep Maria Maristany. Amb Francisco Elías treballà en Fabricante de suicidios (1928) i Pax (1932), el primer títol dels primers estudis sonors d’Espanya, els Orphea. Durant les dècades del 1930 i del 1940 continuà fent de càmera, en particular d’Elías, encara que també exercí com a director, però sense gaire èxit artístic. Al final dels anys quaranta es dedicà a la fotografia d’esports i el 1949 marxà a Montevideo i després a Buenos Aires. Desencisat del cinema argentí, creà uns laboratoris fotogràfics, però patí un accident i retornà a Barcelona, on no trobà feina a causa de l’edat. Al final de la seva vida encara intervingué en la fotografia d’El extraño caso del Dr. Fausto (1969, Gonzalo Suárez) i en Laia (1970, Vicenç Lluch), però acabà els seus dies gairebé oblidat.
Altres films
1907 La fiesta de sardanas en el Parque Güell (curtmetratge documental).
1908 Tetuán (Marruecos) (curtmetratge documental).
1909 Los sucesos de Barcelona (La Semana Trágica) (curtmetratge documental); Flors de cingle (filmació de la representació teatral).
1910 Revolución en Portugal y huida de los reyes de Inglaterra (curtmetratge documental).
1911 Naufragio del transatlántico "Delhi" (curtmetratge documental).
1912 Vicio y virtud, amb E.Blanco i A.Arroyo (CM).
1919 Vistas aéreas de Barcelona (curtmetratge documental).
1920 Noche de estreno; La virgen bruja.
1921 Carrera internacional de "voiturettes". Premio Peña Rhin (curtmetratge documental).
1922 Campeonato de España de Fútbol (migmetratge documental).
1923 Vida agitada (curtmetratge documental).
1926 Gent i paisatge de Catalunya (doc.).
1931 La Proclamació de la República (curtmetratge documental).
1934 El niño de las coles; ¡Qué tío más grande!; La Costa Brava, acompanyat de Brauli Solsona (curtmetratge documental).
1941 Sol de Valencia.
1942 Se ha perdido un cadáver.
1944 La llamada del mar, amb J.Millán.
Bibliografia
CRUAÑAS, J.: Josep Gaspar i Serra, "Capçalera", núm. 25, 1991, p. 36-39.
ROS, M.T.: La vida i l’obra de Josep Gaspar i Serra, "Cinematògraf", vol. 1, 1984, p. 137-169.