Vida
Cursà estudis de ciències econòmiques abans d’entrar al món del disseny sota el guiatge de Carles Riart, amb el qual fundà l’Estudi Gris. En solitari inicià una producció que derivà en l’exposició Taules (1973); en la col·lecció de 200 fotografies Polaroid (1975, sala Vinçon) i en el llibre Anotacions. 31 de desembre del 1974. Després d’un primer curt en 8 mm, El llit, la taula (1971), el 1977 rodà tres cintes experimentals, Carles Riart; Juan Sevilla i Mona y Temba, a més d’11 curts eròtics posteriorment comercialitzats en vídeo: Historias impúdicas.
El salt al camp professional el feu amb Tatuatge (Tatuaje. Primera aventura de Pepe Carvalho, 1976), adaptació de la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán, si bé el cineasta en quedà decebut. Amb Bilbao donà a conèixer la seva capacitat plàstica, amant de les provocacions. El film, que obtingué una dimensió internacional promoguda per Marco Ferreri, explora un món ocult que reapareix en Caniche (1978-79), premi L’Âge d’Or 1981 atorgat per la Cinemateca Reial de Bèlgica al film més innovador de la temporada. Aquesta etapa autoqualificada com a "negra" s’hauria pogut ampliar amb el guió inèdit El niño del estanque o el que Josep Anton Salgot rodà amb el títol Mater amatisima (1979-80).
La seva carrera donà un tomb quan el 1980 s’instal·là a Los Angeles amb la seva dona Consol Tura i l’actor Àngel Jové. Junts van escriure l’argument de Reborn (1980-81), rodat amb actors nord-americans però amb poques expectatives. A Barcelona feu una personal adaptació del mite de Lola. Una historia mediterránea (1985), i amb Pepón Coromina, productor de Bilbao i Caniche, realitzà Angoixa (1986), film que, malgrat les seves expectatives, fracassà econòmicament. Aquesta davallada l’obligà a acceptar l’encàrrec d’adaptar Las edades de Lulú (1990), a partir de la novel·la eròtica d’Almudena Grandes.
Després inicià l’anomenada "trilogia ibèrica" (gastronomia i sexe, dues de les constants de la seva obra), en col·laboració amb Cuca Canals: Jamón, jamón (1992); Huevos de oro (1993) i La teta i la lluna (1994), que obtingueren diversos reconeixements internacionals, especialment a la Mostra de Venècia, i revelaren el talent d’actors com ara Penélope Cruz, Javier Bardem (premi Sant Jordi de Cinematografia 1993 al millor actor espanyol per Jamón, jamón) i Jordi Mollà, des de llavors assidus en les seves realitzacions. A Itàlia rodà Bambola (1996), mentre La camarera del Titanic (1997) tornà a ser reconeguda amb el Goya al millor guió 1998 adaptat amb C. Canals.
Amb Volavérunt (1999), adaptació de la novel·la històrica d’Antonio Larreta, Aitana Sánchez-Gijón fou guardonada amb el premi d’interpretació al Festival de Cinema de Sant Sebastià. La novel·la de Manuel Vicent traslladada a la pantalla per Rafael Azcona donà peu a Son de mar (2001), un drama passional inequívocament mediterrani. El 2002 realitzà 11 curts de 5 min. en vídeo sobre l’arquitectura de l’estudi EMBT (Enric Miralles - Benedetta Tagliabue).
El 2003 posà en escena de forma agosarada i multidisciplinària una adaptació de l’obra Comedias bárbaras de Valle-Inclán, que fou la traca final de la Biennal de València. Medalla d’Or del mèrit en les belles arts 1999, el 2002 rebé el Dofí d’Or del Festival Internacional de Cinema de Setúbal i la Medalla d’Honor de la cultura d’aquest ajuntament portuguès. Ha publicat amb C. Canals, Retratos ibéricos (1994).
Altres films
1974 Cadires (curtmetratge vídeo).
1975 Consol Tura (CM).
1989 Barcelona 92 (curtmetratge documental).
2002 Un collar de moscas (curtmetratge "comprimit" per ordinador).
Bibliografia
- BERTHIER, N., et al.: Le Cinéma de Bigas Luna. Cinespaña, Madrid / PU du Mirail, Tolosa de Llenguadoc 2001.
- ESPELT, R.: Mirada al món de Bigas Luna. Laertes, Barcelona 1989.
- PISANO, I.: Bigas Luna. Sombras de Bigas, luces de Luna. Fundación Autor, Madrid 2001.
- SÁNCHEZ, A. (ed.): Bigas Luna, la fiesta de las imágenes. Festival de Cinema d’Osca 1999.
- WEINRICHTER, A.: La línea del vientre. El cine de Bigas Luna. Festival Internacional de Cinema de Gijón 1992.