Vida
Cap al 1960 i amb la col·laboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos (Profilmar), empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells. La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos (1975, José Luis Borau). Paral·lelament, s’ocupà (fins el 1969) de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra. Participà també en la producció d’obres com ara Ocaña, retrat intermitent (1977-78, Ventura Pons); La quinta del porro (1980, Francesc Bellmunt); El vicari d’Olot (1980-81, V. Pons) i Com un adéu (1982, Pere Vila). Membre i directiu de diverses entitats professionals, distribuí el noticiari editat per l’Institut del Cinema Català, entitat de la qual fou president en 1980-82 i 1986-89. També conreà el gènere publicitari i el teatre, com a membre de l’empresa que explotà el Goya de Barcelona des del 1986. A partir del 1990 i fins a la seva mort, s’ocupà de la programació del cine Capsa, que inaugurà amb Pont de Varsòvia (1989, Pere Portabella).