Vida
A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novel·les populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim. En alguns casos foren adaptades a la pantalla: La casa de las sonrisas (1947, Alejandro Ulloa), Dos cuentos para dos (1947, Lluís Lucia) i El secreto de Tommy (1953, Antonio del Amo). Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’instal·là a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics: El Coyote i La justicia del Coyote, ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en la seva sèrie novel·lística (1944-51). Sense abandonar aquest gènere, també aportà la seva experiència als guions o arguments d’El sheriff terrible (1962, Antoni Momplet); Cabalgando hacia la muerte (1962) i Tres hombres buenos (1963), ambdós de J. L. Romero-Marchent; Brandy (1963, José Luis Borau); El valle de los hombres de piedra (Perseo y Medusa) / Perseo l’invincibile (1963, Alberto De Martino); El vengador de California / Il segno del Coyote (1963, Mario Caiano); Los héroes del Oeste / Gli eroi del West (1963, Stefano Vanzina); Cuatro balazos (1964, Agustín Navarro); El hombre que mató a Billy el Niño (1966, Julio Buchs) i Winchester, uno entre mil / Killer, adios (1968, Primo Zeglio). El 1954 adaptà Los hombres buenos com a serial radiofònic, activitat que prosseguí amb versions d’altres novel·les seves o arguments originals i per la qual fou guardonat amb els premis Ondas 1954 i 1964 i amb el Nacional de Ràdio (1964). Afectat per la mort de la seva esposa es va suïcidar el 1972 i, posteriorment, Manuel Mur Oti rodà Morir. . . Dormir. . . tal vez soñar (1975) a partir d’un dels seus guions radiofònics.
Bibliografia
ÁLVAREZ MACÍAS, J.F.: La novela popular en España: José Mallorquí. Universitat de Sevilla 1972.