Josep Manuel Amich i Bert

Amichatis

(Lleida, 1888 — Canillas, Madrid, 1965)

Periodista, dramaturg i director.

Vida

Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la col·laboració periodística en les publicacions barcelonines "El Intransigente", "Papitu" i "L’Esquella de la Torratxa". Fundà "El Día Gráfico" i el setmanari "Los Miserables", i dirigí el diari radical "Renovación" (1934-36) i el lerrouxista "La Aurora". També col·laborà en "El As" (1921), "España Teatral Cinematográfica" (1921-22), "Información cinematográfica" (1922-36), "Popular Film" (1926-37), "El Público" (1927), "Films Selectos" (1930-37) i "Espectáculo" (1937). En el món de l’espectacle i la literatura popular fou conegut per Amichatis. Des del Teatre Còmic, i amb la col·laboració de l’empresari Manuel Sugranyes, treballà per impulsar la revista còmica. També escriví i estrenà més de cent comèdies, com Baixant de la Font del Gat o la Marieta del l’ull viu (1922), amb Gastó A.Màntua, que convertí l’obra en el film LaMarieta de l’ull viu (1927), protagonitzada per Josep Santpere, actor que intervingué en les estrenes de la major part de la seva producció escènica al Gran Teatro Español. Al Teatro Circo Olimpia estrenà la comèdia musical Kosmópolis (1928), en la qual utilitzà projeccions cinematogràfiques. Una altra comèdia musical, ¡Viva la vida!, fou portada al cinema per Josep Maria Castellví el 1934. En el camp del cinema, durant anys fou redactor i traductor dels subtítols de films muts. El 1916 escriví l’argument de Las peripecias de Baby, que dirigí Pedro Trilla, en 1918-19, i el tema i el guió del serial Los arlequines de seda y oro (3 ep.), que portà a la pantalla Ricard de Baños i que protagonitzà Raquel Meller. Com a director realitzà Corazones y aventuras (1926); La noia del càntir (1928); Una apuesta original (1929) i Caramellas (1929), film amb fotografia de Giuseppe Sessia i sonoritzat en part en català a Ruta, els estudis de doblatge que Amichatis fundà el 1928 a Barcelona. Exercí també de productor, operador en cap i guionista. Col·laborà amb el Comissariat d’Espectacles de la Generalitat republicana i dirigí el llarg argumental Liberación (1937, SIE Films), el mateix any en què participà en la creació de la Unión Cooperativa Cinematográfica Española. Després de la guerra civil fou deportat a França i s’exilià a Xile (1939), on assessorà Eduard Borràs en qüestions de guionatge i realització; també dirigí emissores radiofòniques. De nou a Espanya cap al 1957, patí depuració política i visqué a Madrid, ignorat tant pel món del teatre com pel del cinema.

Bibliografia

ARÉVALO, J.: "Amichatis i el teatre realista de baixos fons ciutadans", La cultura de masses a la Barcelona del Nou-cents. Curial Edicions Catalanes / PAM, Barcelona 2002, p. 173-230.