Josep Maria Aragonès i Gaya

(Barcelona, 1951)

Realitzador, muntador, professor i investigador.

Treballà a TVE Catalunya com a cap de muntadors del Departament de cinema, muntador de programes i realitzador de capçaleres (1969-82) i operador d’imatge i cinema documental (1983-86). Paral·lelament (1975-85) realitzà campanyes publicitàries que obtingueren guardons internacionals. En l’àmbit cinematogràfic muntà força curts i una vintena de llargs, la majoria coproduccions europees, la sèrie La saga dels Rius (Pedro Amalio López, TVE) i el documental Som i serem (1981-82, Jordi Feliu). Com a professor, en col·laboració amb l’Institut National de l’Audiovisuel (França) i per a TVC, formà les primeres promocions del personal ENG (equips lleugers d’enregistrament d’imatges en suport vídeo), realització i producció en l’assignatura de llenguatge i tecnologia de muntatge (1983-85); impartí cursos i seminaris a la UAB, la UB, la UPC i l’Institut de Radiotelevisió Espanyola sobre temes de postproducció i edició, i, des del 1995, és professor de postproducció de muntatge de la Facultat de Comunicació Audiovisual de la UPF i de muntatge i postproducció en cinematografia de l’ESCAC. També fou membre de la comissió del Pla d’estudis per a les llicenciatures de comunicació audiovisual de la UPF i de cinematografia de la UB (1992 i 1993). Des del 1985 és el director del Departament d’efectes digitals per a cinema de Filmtel, on es feu la postproducció de títols com La febre d’or (1991-93, Gonzalo Herralde); Havanera 1820 (1992-93, Antonio Verdaguer) o La ciutat dels prodigis (1998-99, Mario Camus). El 1986 n’assumí la direcció tècnica i artística, i el 1998 realitzà el disseny tècnic de la nova planta de postproducció. Com a investigador, el 1995 s’ocupà de la implantació i l’aplicació de la tecnologia de postproducció digital en alta resolució per a cinema i de la direcció del Departament de postproducció cinematogràfica d’alta resolució, en format Cineon, de Kodak. Ha investigat i desenvolupat nous sistemes d’animació per ordinador. Entre el 1997 i el 2000 portà la direcció del programa de desenvolupament de postproducció i masterització per a cinema electrònic i entre el 1999 i el 2000 la direcció del projecte i arrelament de la factoria Bren Entertainment, a Santiago de Compostel·la, dedicada a la producció de dibuixos animats assistida per ordinador. Formà part de l’equip d’efectes especials de Buñuel y la mesa del rey Salomón (Carlos Saura), que guanyà el premi Goya 2001.