Vida
A setze anys realitzà en 9,5 mm el seu primer film amateur, Motita (1951). Estudià peritatge i professorat mercantil, però es professionalitzà en el grafisme publicitari als estudis Gabriel Hnos. & Boccola, on treballà entre el 1955 i el 1961. El 1962 s’inicià en el dibuix animat als estudis Royal Films de Ricard de Baños fill, amb Vicenç Bassols com a cap d’estudi i animador. El mateix any muntà el seu propi estudi i una productora, Estudios Proex, en la qual realitzà curts, espots i caretes per a TVE. En 1965-66 preparà un llarg de dibuixos, Koquibolo el Mentiroso, que no es feu per manca de finançament. Produí amb Hele Films, Biotaxia (1967, José María Nunes), que protagonitzà amb Núria Espert. El 1968 realitzà el curt d’imatge real Complexus i un d’animació, Como un pájaro (1969), declarat d’interès nacional. El 1978 dirigí per al públic infantil Òscar, Kina i el làser (Óscar, Kina y el láser), amb un guió que escriví ell mateix a partir de la novel·la Óscar y Corazón de Púrpura de Carmen Kurtz, d’imatge real i efectes especials, premiat pels jurats internacional i infantil del Certamen de Gijón, i el Sant Jordi de Cinematografia 1979. Deu anys més tard realitzà el seu segon llarg d’imatge real, Bueno y tierno como un ángel (1987), que produí, escriví, dirigí i protagonitzà al costat d’Amparo Moreno. El 2000 produí i protagonitzà Amigogima, de Nunes. En cinema publicitari ha estat pioner a Barcelona en l’aplicació als espots del sistema bi-pack (1963) i de divisió de la pantalla en diverses imatges alhora (1969). Fou docent al Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Puerto Rico (1970-72); al Departament de Disseny i Imatge de la Facultat de Belles Arts de la UB (1994-95); a l’escola Fak d’Art (1996-2000) i a l’Escuela de Cine de Aragón (Saragossa 1996-2000). Ha realitzat portades i caretes per al cine i la televisió. El 1999 fou elegit president d’ASIFA-Catalunya.
Bibliografia
CABALLERO, C.: Blanco, 40 films com a actor i 2 com a director, "Diari de Barcelona", 07.08.1988.
d. a.: José María Blanco Martínez. Anima 3, Basauri 1995.