Vida
Fou director gerent d’Exclusivas Febrer y Blay (Barcelona 1930), dedicada a la compravenda, lloguer i distribució de films de Filmófono de Madrid, Bavaria Film de Múnic, AAFA de Berlín, el noticiari francès Pathé Journal i les populars sèries de curts de dibuixos nord-americans. També representà els aparells sonors de la Nacional Sono Films. Instal·lada a la rambla de Catalunya des del 1932, el 1935 l’empresa es convertí en Ediciones y Distribuciones Cinematográficas (EDICI) i el 1938 s’associà amb Ramon Balet i Raurich per fundar la productora Balet y Blay Producción y Distribución de Películas. El 1938 s’establí en zona franquista a Palma de Mallorca i durant la temporada 1938-39 distribuí el reportatge de la Luce, Viatge de Hitler a Itàlia, la cinta propagandística El saludo a Franco en el cine, i també comèdies, musicals i drames procedents de la Itàlia feixista. En la postguerra entrà en el terreny inexplorat de la producció de llargs de dibuixos animats, i creà uns estudis i unes oficines a Barcelona. Entre el 1943 i el 1945 un nodrit equip artístic i tècnic realitzà El cigronet valent (Garbancito de la Mancha), primer llarg de dibuixos fet a Europa, que sovint s’ha atribuït a Blay, tot i que, en realitat, la realització artística, tècnica i el dibuix foren obra d’Artur Moreno, l’únic que tenia experiència en aquest camp. Les següents produccions foren Alegres vacaciones (1946-48), també de Moreno, i Los sueños de Tay-Pi (1951), que oficialment dirigí el tècnic Franz Winterstein, inexpert en el món de l’animació, fet que provocà el fracàs del film i el tancament dels estudis. Tots els tres llargs foren rodats amb el sistema Dufaycolor anglès, del qual l’empresa en tenia l’exclusiva al mercat de parla hispana, i també de Dufay i Chromex. Mentre EDICI continuà treballant fins el 1968, Blay es dedicà al cinema publicitari amb la productora i distribuïdora Cinedía, que havia creat el 1940 amb Balet i que fou activa fins al principi de la dècada dels anys setanta. Com a productor feu possible ¡Abajo los hombres! (1935) i Julieta y Romeo (1940), ambdós de Josep Maria Castellví; ¡Rápteme usted! (1940, Julio Fleischer) i A punta de látigo (1949, Alejandro Perla), entre d’altres. El 1934 fou nomenat sotspresident de la junta de govern de la Mútua de Defensa de la Cinematografia Espanyola i després de la guerra fou vocal de la Junta Nacional de Cinematografia i regidor de l’Ajuntament de Barcelona. El 1964 creà la marca José María Blay Castillo, que produí la comèdia ¡Arriba las mujeres! (1965, Juli Salvador), i realitzà publicitat.