Vida
Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio. La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular (1967-78). Quan tancà la publicació (1978) entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on col·laborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre. El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el cine de la República (1931-1939) (1981). Més tard guanyà per oposició la plaça de professor titular al Departament d’Història Contemporània, on s’especialitzà en les relacions entre la història i el cinema. En aquell període fou nomenat sotspresident de la Internacional Association for Media and History d’Oxford. El 1983 fundà el Centre d’Investigacions Film-Història, del qual fou el director, i edità i dirigí la revista de recerca Film-Historia (1991, i des del 2001 via digital amb el títol Filmhistoria Online).
Fou un dels més prolífics historiadors de cinema a l’Estat espanyol, amb obres com ara El cine de los años 70 (1976); El cine republicano español (1931-1939) (1977); Petita història del cinema de la Generalitat (1932-1939) (amb Ramon Biadiu, 1978); El cine, padres y adolescentes (1978), premi nacional del I Certamen de Cinema Didàctic; El cine político visto después del franquismo (1978); Travelling por el cine contemporáneo (1981); El cine español bajo el régimen de Franco (1936-1975) (1983); The Spanish Cinema: An Historial Approach (amb Rafael de España, 1987); El cinema educatiu i la seva incidència a Catalunya (Dels orígens a 1939) (amb Buenaventura Delgado i Josep Carner-Ribalta, 1988); Introducción a la historia del arte cinematográfico (1990); El cine español de la democracia. De la muerte de Franco al "cambio" socialista (1975-1989) (1992); 100 grandes directores de cine (1994); 100 películas sobre historia contemporánea (1997); Historia crítica del cine español (1999); El cine de nuestros días (1994-1998) (1999); Cinema y vanguardismo. "Documentos Cinematográficos" y Cineclub Monterols (1951-1966) (2000); El cine de fin de milenio (1999-2000 (2001); La Pantalla Popular. El cine español durante el Gobierno de la derecha (2005); Historia del cine español (2007); El cine español durante el Gobierno de Zapatero (2017); El pasado como presente (2017) i Las películas que vio Franco (2018), escrit conjuntament amb Magí Crusells, entre altres. Fou també autor de Breve historia del cine europeo (2002), Breve historia del cine americano. De Edison a Spielberg (2002), La cuestión irlandesa y el IRA: una visión a través del cine (2003) i Historia del cine mundial (2009) i editor de El cine en Cataluña. Una aproximación histórica (1993) i Cine español. Una historia por autonomías (1996-98, 2 vol.).
Bibliografia
d. a.: José María Caparrós Lera. Cine e historia. Una propuesta de docencia e investigación, "Revista Anthropos. Huellas del conocimiento", núm. 175, 1997.