Vida
Continuador de l’obra del seu pare, Guillem J. Guillén i Garcia, de ben petit s’interessà per la tècnica de les comunicacions. El 1904 construí el primer receptor de ràdio de Barcelona en el laboratori del pare, que permetia escoltar els senyals horaris de la Torre Eiffel. D’aquí li vingué la idea d’instal·lar una emissora a Barcelona. Amb Eduard Solà creà la revista "Radiosola" (1923-24) i realitzà unes primeres proves radiofòniques en el túnel del teatre Grec de Montjuïc. Finalment, al novembre del 1914 fundà i inaugurà EAJ-1 Ràdio Barcelona, primera emissora legal de l’Estat espanyol que dos mesos més tard emeté el primer diari parlat. L’any següent i des de Ginebra, retransmeté en directe les sessions de l’Assemblea de la Unió Internacional de la Radiodifusió, que fou la primera retransmissió d’abast internacional de la ràdio espanyola. Ocupà el càrrec de primer director de Ràdio Barcelona fins el 1929; també fou director de l’Associació Nacional de Radiodifusió i de la revista "Ràdio Barcelona" (1924-38), primer en castellà i després en català, a la qual seguí "Ondas". També col·laborà en la publicació de "Ràdio Lot" (1924-29). Membre del Comitè Internacional de la Televisió i secretari de l’Associació Internacional de Constructors d’Aparells de Ràdio, el 1921 introduí el cinema sonor a l’Estat espanyol i equipà les instal·lacions sonores dels Estudios Cinematográficos Orphea Film, que s’estrenaren amb el rodatge de Pax (1932, Francisco Elías). Els seus treballs científics continuaren les recerques del seu pare tractant la transmissió de fotografies pel mitjà del telègraf o aspectes de la radiotelegrafia. També es dedicà a la fabricació de projectors amb sistemes propis.