Vida
A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach, Marat-Sade. Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers. Ha treballat en diverses companyies, preferentment a Madrid. El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana, i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid. El 1987 feu per primera vegada teatre en català, És així, si us ho sembla (Pirandello), al Centre Dramàtic de la Generalitat, obra a la qual seguí Lorenzaccio, Desig, La corona d’espines i Golfus de Roma, i rebé diversos guardons de la crítica de Barcelona. Llavors Josep Maria Flotats l’integrà al seu projecte de Teatre Nacional de Catalunya protagonizant Àngels a América (1996), entre d’altres. Més endavant tornà a Madrid per representar Arte (2000-01), al costat de Flotats i Carlos Hipólito, i rebé el premi Max al millor actor. A l’inici del 2003 tornà als escenaris catalans amb Celobert (David Hare) i posteriorment Bartleby l’escrivent (Herman Nelville), que li valgué el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya 2004. També protagonitzà El rei Lear (William Shakespeare) sota la direcció de Calixto Bieito (2004). Encara que el teatre sigui la seva activitat principal, l’ha alternada amb la televisió i el cinema, on excel·leix pel físic, per la versatilitat, la sobrietat i la seva perfecta dicció. El 1974 debutà a la televisió i es convertí en un habitual d’Estudio 1 i Teatro de siempre i participà en adaptacions d’obres de clàssics de l’escena mundial. Ha intervingut en sèries com ara El pícaro (1974-75, Fernando Fernán Gómez), Curro Jiménez (1975), La huella del crimen (1984), Vida privada (1986-87, Francesc Betriu), Arnau (1993, Lluís Maria Güell) i Carles, príncep de Viana (2001, Sílvia Quer), premi al Festival Internacional de Televisió de Venècia 2002 pel paper de rei Joan II d’Aragó. El 1994 inicià la sèrie de TVC Estació d’enllaç (148 capítols), fins el 1996, i el 2000-02 la d’Antena 3 Policías. En el corazón de la calle (83 cap.), per la qual rebé el Fotogramas de plata i Micrófono de plata. En el cinema debutà a Una mujer prohibida (1973, José Luis Ruiz Marcos) i desenvolupà una carrera força selectiva: La espada negra (1976, Francesc Rovira i Beleta); El caballero del dragón (1985) i Los años bárbaros (1998), tots dos de Fernando Colomo; Madrid (1986, Basilio Martín Patino); El complot dels anells (1987-88, Francesc Bellmunt), premi Sant Jordi de Cinematografia 1989 al millor actor en un film espanyol; Pont de Varsòvia (1989, Pere Portabella); La banyera (1989, Jesús Garay); El crimen del cine Oriente (1997, Pere Costa); Amic/amat (1999, Ventura Pons), premis Butaca i Círculo de Escritores Cinematográficos; i Goya (1999, Carlos Saura). I també ha fet ràdio i ha dirigit a Radio Nacional el programa setmanal "La calle 42" (1985-99), dedicat al musical nord-americà.
Altres films
1977-78 Reina Zanahoria, G.Suárez.
1984 La noche más hermosa, M.Gutiérrez Aragón.
1986 Hay que deshacer la casa, J.L.García Sánchez.
1987 Remando al viento, G.Suárez.
1991 Els papers d’Aspern, J.Cadena.
1994 La sucursal, J.Font (telefilm); Historias del Kronen, M.Armendáriz.
1995 El efecto mariposa, F.Colomo.
1997 Una pareja perfecta, F.Betriu.
1998 La hora de los valientes, A.Mercero.
1999 Pepe Guindo, M.Iborra.
2003 El tránsfuga, J.Font (telefilm).
2003-04 Mar adentro, A.Amenábar.
Bibliografia
TUGUES, P.: Josep Maria Pou, un regnat de més de 30 anys, "Avui diumenge", 05.01.2003, p. 4-10.