Després de cursar estudis musicals als conservatoris de Barcelona i València, es professionalitzà com a violoncel·lista. Entre el 1959 i el 1961 amplià estudis en sociologia de la música i musicologia a Alemanya (1959-61). En 1962-63 s’endinsà en la producció de programes musicals de ràdio i televisió a la BBC de Londres, a la Bayerische Rundfunk de Munic i a TVE, i s’inicià també en la producció fonogràfica (CBS, Frankfurt, 1966-67).
El 1967 entrà a treballar a la WDR de Colònia en qualitat de productor i realitzador del departament de televisió musical (FS-Musik), del qual passà a ser posteriorment codirector amb Manfred Gräter, i finalment director a partir del 1987. També dirigí la divisió musical del canal francoalemany Arte. Aquest departament musical nasqué amb el propòsit de promoure formats innovadors i produí incursions a la televisió de compositors contemporanis i creadors audiovisuals. Treballà amb compositors i intèrprets de la talla de Hans Werner Henze, Arturo Benedetti-Michelangeli, Gidon Kremer, Astor Piazzola, Airto Moreira, Alfredo Krauss i Maurice Béjart, en realitzacions televisives d’una gran qualitat.
D’altra banda, també fou un dels primers a intuir i explorar el potencial de les tecnologies electròniques, de manera que les seves creacions de la dècada del 1970 adoptaren els noms de “videografies” o “composicions audiovisuals”, i utilitzà tant el suport fílmic com el vídeo, per separat o combinats. Així mateix, algunes de les seves realitzacions es distribuiren també en suports i circuits cinematogràfics. També realitzà el llarg Concierto barroco (1981-82), adaptació de la novel·la homònima d’Alejo Carpentier.
La seva obra més coneguda és Impressions de la Haute-Mongolie (Hommage à Raymond Roussell) (1974-75), que signà juntament amb Salvador Dalí, un “conte per a adults” que és una translació perfecta del millor Dalí que també fa de narrador i cicerone d’un viatge delirant a la recerca d’un bolet al·lucinogen.
Després de més de trenta anys de dedicació a una televisió de qualitat europea, es jubilà i es traslladà a viure a Montblanc i posteriorment a Mallorca. La seva aportació immensa resta, però, insuficientment coneguda a Catalunya i a la resta de l’Estat.
Bibliografia
- Herzogenrath, W.: Videokunst in Deutschland 1963-1982. Verlag Gerd Hatje, Stuttgart 1982.
- Valdés, A.: “Un español en Colonia”, Tele/Radio, núm. 1 196, 1980, p. 6-7.