Vida
De família d’industrials tèxtils, visqué a París des de petit. Home emprenedor i amb nombroses aficions, feu prosperar el negoci familiar tèxtil, però el 1865 també creà una agència que gestionava els hipòdroms francesos i un parell d’anys després Le Pari-Mutuel i el "Butlletin des Cours", primera publicació sobre el sector. Alguns anys més tard, s’introduí en el món de l’espectacle i les sales d’atraccions i gestionà els locals següents: Cafè de Baden (1876), que convertí en Fantaisies Oller; La Bombonnière; el Théâtre des Nouveautés (1878); el Petit Parc (1881); l’hipòdrom de Saint-Germain (1882); la Grande Piscine Rochechouart (1885); el Nouveau Cirque (1886); les Montagnes Russes (1887), el Bal Mabille (1891); el Jardin de Paris (1892); l’Olympia (1893), etc. En tots els casos innovà tecnològicament les instal·lacions i oferí espectacles variats i nous com ara imatges en moviment, teatre animat, pantomimes, marionetes, el fonògraf, instal·lacions amb estereoscopis, diorames, un "cinematògraf vertiginós", un estudi fotogràfic, un museu de figures de cera que es movien, etc. El 1889, l’any de l’Exposició Universal de París, J. Oller inaugurà el mític Moulin Rouge, sota la direcció de Charles Zidler, que fou freqüentat pels artistes catalans que vivien o sovintejaven la capital cultural d’Europa. El 1896, un any després del Cinematògraf dels Lumière, patentà un aparell de projeccions animades mitjançant clixés fixos fotogràfics, independents els uns dels altres, moguts per un mecanisme ràpid i precís. I el 1900, l’any de l’Exposició Universal, encara posà en marxa un restaurant.
Bibliografia
CAÑAMERAS. F.: José Oller, el hombre del Moulin Rouge. Plaza & Janés, SA de Editores, Barcelona 1963.
LÓPEZ I MONSÓ, R.: "Josep Oller i Roca", I Jornades sobre 100 anys d’inventiva tecnològica en imatge i so en el cinema espanyol. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 2001, p. 178-180.
ROMAGUERA, J.: Josep Oller i Roca, un emprenedor de l’espectacle totterreny, "Revista de Catalunya", núm. 157, 2000, p. 69-77.