Josep Rota i París

(Sabadell, Vallès Occidental , 1952)

Cineasta amateur.

Vida

Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona (1976), artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats. Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts. I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més. De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebel·lió de les coses (Els dies del gran destret, 1984) i La societat consumida (S. HA. I, 1986), ambdós realitzats amb Antoni Viñas; i els reportatges i documentals És morta Venècia? (1984); Pedras do tempo (1987), rodat a Galícia; Els càtars (1996); De l’home Joan Oliver al poeta Pere Quart (1999); Antoni Grau, fotògraf (2000); En lluita contra les aigües (2000-01), rodat a Holanda, i Els fills del blat (2002), sobre el poble maia. Les seves produccions han aconseguit força guardons tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. El 1996 promogué el I Certamen Biennal de Cinema i Vídeo Ciutat de Sabadell, que dirigeix. El 2003 rebé la medalla de la UNICA per la seva tasca en favor del cinema no professional.

Altres films

1985 Beget (curtmetratge documental).

1988 D’esquena al mar... terra endins (curtmetratge documental).

1995 Riverdance (Escòcia) (curtmetratge documental).

1998 Slovenija (curtmetratge documental).

2002 Els mulats d’Espinavell (curtmetratge documental, vídeo).

Bibliografia

Josep Rota i París, "Cinema. Rescat", núm. 15, 2004, p. 41-42.