Josep Santpere i Pei

(Barcelona , 1875 — Barcelona , 1939)

Actor.

Vida

Debutà com a actor en el teatre amateur i el 1900 fou contractat pel teatre Gran Via de Barcelona com a intèrpret de sarsueles. El 1903 s’incorporà al Teatre Íntim d’Adrià Gual, i actuà en el teatre Còmic i als Espectacles Graner, fins que el 1908 formà part de la companyia d’Enric Giménez al teatre Principal. Assolí una extraordinària popularitat com a intèrpret de textos còmics i vodevils, al capdavant de les companyies del teatre Nou (1918-20) i el Gran Teatro Español (1921-37). Del començament com a actor cinematogràfic destaquen tres films de Magí Murià: Por culpa del padre (1915); Botarate y la andaluza (1916), que codirigí; i Las tribulaciones de Querubín (1917). El 1917 participà, amb Alfons Tormo i Joaquim Xauradó, en la fundació de la productora Momo Films, que el mateix any produí la sèrie còmica Cipriano, protagonitzada per Miquel Mas. Feu, amb aquest i A. Tormo, els guions dels sis curts que componien l’esmentada sèrie, alhora que dirigí i n’interpretà un, "El monedero de Cipriano" (els altres dos títols coneguts, "Cipriano, bailarín a pesar suyo" i "¡Vaya remojón!", foren realitzats per A. Tormo). No retornà al cinema fins al cap de deu anys amb La Marieta de l’ull viu o baixant de la Font del Gat (1927, Josep Amich i Bert Amichatis), L’auca del senyor Esteve (1929, Lucas Argilés); i Mercedes (1932) i ¡Viva la vida! (1934), tots dos de Josep Maria Castellví, i El tren de las 8. 47 (1934, Raymond Chevalier). Retirat dels escenaris, actuà per darrer cop en l’excepcional film d’André Malraux, Sierra de Teruel (L’Espoir, 1938-39), i feu una notable interpretació dramàtica, allunyada del que li era habitual. Era el pare de l’actriu Mary Santpere.

Bibliografia

BADENAS, M.: "La gran època del vodevil amb Josep Santpere i Elena Jordi", El Paral·lel, història d’un mite. Pagès Editors, Lleida 1998, p. 253-257.

PIGRAU, Y.: Els Santpere, cent anys davant del públic. Edicions de l’Eixample / Ed. Planeta, Barcelona 2002.

REGÀS, X.: "Otra deuda ciudadana: Pep Santpere", Aquel tiempo perdido. Ed. Plancton, Barcelona 1973, p. 60-65.

VALLESCÀ, A. : Santpere. L’home i l’artista. Impresos Costa / Francesc Alum, Barcelona 1931.