Vida
Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines "Avant!" i "Superació"; després "Catalunya" (Melilla, 1942, 7 núm.), "L’Ocell de Paper" (Melilla, 1942-43), primera col·lecció literària de la postguerra en català (14 vol.), i "Per Catalunya" (1945), del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent. Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó. Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular, la sèrie documental Visions de Catalunya (1955, 11 CM) i reportatges com Alegría tradicional de Barcelona (1956-57), amb Manuel Villanova i Àngel Garcia; Esdeveniments polítics i culturals de Catalunya (1957) i Creuer a l’Alguer (1960). El 1955 també muntà sessions de cinema amateur a l’AFC. Amb l’animador A. Garcia realitzà cintes breus com ara Assaigs (3 parts: "Nausica", 1952; "Laudate", 1954, i "El xerrac", 1956), semiexperimentals parcialment d’animació; Croc-croc, la granota llesta (1953); La Sagrada Familia (1955); els curts de dibuixos animats Pincho y Pancho en los infiernos (1959), La gatita blanca (1959) i Aventuras de Rat y Mau (1960). També feu de productor executiu i guionista dels curts infantils La cajita (1962, Joan Gabriel Tharrats); El espantapájaros y el niño i El niño y el vagabundo (1962), tots dos de Pere Balañà. Amb la seva firma Serra Films realitzà els curts El tren (1965) i Tres sagas de María (1965). Rebé el premi Fernández Latorre 1969 pel seu article sobre cinema formatiu Galicia como esperanza ("La Voz de Galicia") i el de "Medios Audiovisuales" de Madrid (1978) pel conjunt de la seva tasca audiovisual. Com a articulista, escriví a "Amics del Cinema" (1954-55), entitat homònima que promogué i on s’ocupà dels cinemes infantil i d’animació, "Club C7" (1965), "Otro Cine" (1956-72), "El Pont" (1958-60), "Imagen y Sonido" (1963-72), el butlletí de l’AFC (des del 1956), "Arte Fotográfico" (1964-74), "Serra d’Or" (1965-66), "Barcelona Escolar" (1965-68), "Tecnología Escolar" (1971-76) i "Medios Audiovisuales" (1972-83). D’altra banda, el 1963 ingressà a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) com a director del Departament de Mitjans Audiovisuals, dins del qual organitzà cursets per a monitors de cinema infantil, que donaren peu a la creació de centres comarcals per a monitors al Vallès Oriental (Granollers) o al Maresme (Mataró). El 1968 rebé el premi especial del jurat dels Sant Jordi de Cinematografia pel seu treball en pro del cinema per a menors; i el premi Antoni Balmanya 1968 de Pedagogia pel seu llibre pioner Cinema formatiu (1969). També treballà en la creació de l’EMAV, i en fou el primer director el 1970. A partir del 1971 hi organitzà uns Seminaris Permanents de Tecnologia Educativa, les Convencions de Cinema Infantil (1974-78), i unes Setmanes de Cinema en Català (1975-78). A través de l’EMAV promogué el rodatge de nombrosos curts, la majoria documentals, sobre aspectes de la ciutat o la història de Catalunya, com la Diada Nacional de Catalunya celebrada a Sant Boi de Llobregat l’11 de setembre de 1976 i l’exili francès de Josep Tarradellas. També propicià la cooperativa de producció audiovisual IFRANC (1977), al mateix temps que tornà com a funcionari de l’IMEB en deixar l’EMAV. El 1987 presidí l’Associació de Titulars en Imatge i So de Catalunya, any en què es jubilà com a funcionari i des de llavors s’ocupà de la redacció de les memòries definitives. També dirigí la pàgina en català Catalunya. Portaveu de la Confederació Regional del Treball de Catalunya dins "Solidaridad Obrera" (1978-80), que el 1986 ja sortí com a revista autònoma amb el títol "Catalunya. Òrgan de la Confederació Nacional del Treball". El 1996 fou cap de la Coalició Republicana a les Corts generals.
Bibliografia
ARTIGAS, J.: Josep Serra i Estruch ens ha deixat, "Cinema Rescat", núm. 3, 1997, p. 20-24; Nota biogràfica, bibliogràfica sobre cinema i mitjans audiovisuals i filmografia de Josep Serra i Estruch (1953-83), "Treballs de Comunicació", núm. 8, 1997, p. 201-226.
PONS, A.: Serra i Estruch, independentista i llibertari, "Avui", 7 d’octubre de 1997.